El novel·lista barceloní Juan Marsé, de 75 anys, ha guanyat el Premi Cervantes 2008, considerat el més important de les lletres hispanes i que concedeix el ministeri de Cultura en reconeixement al conjunt de l’obra d’un escriptor. El veredicte d’aquest premi, que ha decidit per la gran majoria pels membres del jurant d’aquest guardó, està dotat amb 125.000 euros.

Després de molts anys en què el seu nom sempre quedava com a finalista, l’autor català ha estat l’elegit “per la seva decidida vocació per l’escriptura i per la seva capacitat per reflectir l’Espanya de la postguerra”. Aquestes són algunes de les raons que ha manifestat el president del jurat, José Manuel Blecua, en la roda de premsa en què Molina ha fet pública la resolució del premi. Molina ha dit que havia intentat posar-se en contacte amb el guanyador, però li ha hagut de donar la notícia a la seva dona perquè el seu marit havia anat al metge.

El ministre ha deixat clar que el Cervantes no se li ha concedit “per saldar cap deute”, si no “per agrair la labor continuada d’anys” i per reconèixer “una gran obra literària”, que ha acompanyat els integrants de la generació de Molina “durant anys”, segons ha dit.

L’autor barceloní va arrencar els somriures dels presents al seu domicili particular on va rebre la notícia, quan va assegurat que gastaria el premi “en dones i vi”. D’altra banda, Marsé es desmarca del ministre de Cultura, que l’ha definit com un “defensor d’una llengua que parlen 500.000 persones”, i ha dit que sempre ha volgut fugir dels qui “fan banderes de les llengües”.

Els llibres de Marsé, que ja han obtingut el reconeixement de lectors i premis en el decurs d’aquests anys , estan impregnats de rigor ètic i exigència. Marsé és un dels membres més joves de la generació dels 50 i possiblement el novel·lista que més vegades ha vist la seva obra al cinema, tot i que el propi escriptor es bastant escèptic sobre com s’han realitzat les adaptacions a la pantalla gran dels seus llibres.

D’entre els títols més destacats de la seva obra literària, destacarem: Últimas tardes con Teresa, La oscura historia de la prima Montse, Si te dicen que caí i La muchacha de las bragas de oro, editades entre els anys 60 i 70. Ja a la dècada dels noranta va publicar altres títols d’èxit com: El amante bilingüe i El embrujo de Shangai. I en aquest mil·lenni destaquen els relats: Rabos de lagartija, La gran desilusión i Canciones de amor en Lolita’s Club.

Juan Marsé neix a Barcelona el 8 de gener de 1933, com Juan Faneca Roca. La seva mare mor en el part, deixant el taxista Faneca sol amb la seva filla petita i el nouvingut. En el transcurs d’una de les seves carreres coincideix amb el matrimoni Marsé, una jove semblant que lamenta no tenir fills: el futur novel·lista serà adoptat a les poques setmanes del seu naixement, passant a dir-se Juan Marsé i Carbó.

Escriptor autodidacte, es defineix a si mateix com a novel·lista català que escriu en castellà. Ha evolucionat des de postures testimonials fins a la preocupació formal, posant sempre l’accent, però, en l’explicació d’una història que, sovint, s’emmarca en els ambients barcelonins dels anys cinquanta.

Josep Maria Solé – “Vols llegir?” – Ràdio Nova
Fonts: El Periòdico de Catalunya – Diari Avui