LA NOIA QUE SOMIAVA UN LLUMÍ I UN BIDÓ DE GASOLINA D’STIEG LARSSON

Ara en el nostre país i també arreu del món estem gaudint d’un moviment literari que està creant adictes a la seva lectura.

Adictes a l’estil Larsson, un jove escriptor suec, nascut l’any 1954 i mort el 2004 a causa d’una crisi cardíaca. Stieg Larsson no ha conegut en vida l’èxit de la seva creació literària. Una trilogía titulada “Millennium”, entregada a la seva editorial, uns mesos abans de la seva mort. La primera part d’aquesta trilogía, “Els homes que no estimaven les dones”, encapçala en aquests moment la primera posició de vendes a les principals llibreries del país, tant en la seva versió en català com la castellana, editada per Destino i Columna, respectivament.

Ara, se’ns presenta la segona part: “La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina”. El seu argument ens presenta la jove i extraordinària investigadora privada i hacker Lisabeth Salander. Aquesta es veu sotmesa de cop a una ferotge persecució amb la intenció d’eliminar- la.

Mentre el brillant i controvertit periodista Mikael Blomkvist pensa en canvi que ella passa uns dies de vacances, ell és a punt de llançar un número especial de la revista “Millennium”, dedicada a revelar una xarxa de tràfic de prostitutes provinents de països de l’Est d’Europa, en què hi ha implicades diverses persones rellevants de la societat sueca. Però aleshores el periodista que ho ha indagat per a la revista i la seva dona, el Dag i la Mia, apareixen morts. I algú ha procurat que les sospites de la policia vagin dirigides a la Lisabeth. De seguida, el Mikael es posa a investigar pel seu compte, i descobreix una clara connexió entre el cas del tràfic de prostitutes i els dos assassinats…

Stieg Larsson va ser un periodista de reconegut prestigi, a mes de corresponsal de guerra en diferents conflictes de l’Àfrica. Autor de diverses obres de caràcter econòmic i social, i sobretot va ser conegut per haver estat el redactor en cap d’”Expo”, una revista sueca convertida en tot un referent de la lluita contra els moviments d’extrema dreta.

LA NOIA QUE SOMIAVA UN LLUMÍ I UN BIDÓ DE GASOLINA d’STIEG LARSSON és editat en català per Columna amb un total de 768 pàgines.


EL CAS DE LA VÍDUA LAFARGE d’Alexandre Dumas.

De tant en tant apareixen en el mercat literari obres inèdites, que mai han vist la llum. Manuscrits oblidats en un calaix, en un magatzem, en un racó i que passats els anys, el propi escriptor o per atzars de la vida, algú fa la descoberta i ho publica per primer cop. Aquest és el cas d’una obra original de l’escriptor d’origen francès, Alexandre Dumas.

Novel·lista i autor dramàtic, nascut a París l’any 1824 i fill d’Alexandre Davy de la Pailleterie Dumas, creador del gran clàssic d’aventures “Els tres mosqueters”. Dumas fill, va ser autor d’entre altres novel·les de “La dama de les camèlies”, i que n’és gairebé l’única obra que és recordada avui en dia. El seu teatre, realista i costumista, tractà, a més, temes morals i socials matisats d’un humanisme liberal.

Ara és recupera la seva obra inèdita: El cas de la vídua Lafarge. L’ombra de la senyora Lafarge va inspirar infinitat de textos, entre els quals hi ha el que avui es recupera per a la seva lectura i que es va publicar en forma de fulletó i que fins avui no havia vist mai la llum en un volum.

El crim de què acusen Marie Cappelle, la senyora Lafarge, és un dels crims mes corrents: una dona que enverina el seu marit. Hi ha res més banal? De mòbils mai no en falten. I tanmateix, quan el 1840 Marie Cappelle és jutjada per haver enverinat el seu marit amb arsènic, França es parteix en dos. D’una banda hi ha els que creuen en la seva innocència, i de l’altra els que estan convençuts de la seva culpabilitat. El país sencer viu pendent de sentir la seva sentència, que finalment condemna la jove a cadena perpètua.

I és que la senyora Lafarge no és una acusada qualsevol, sinó una dona de l’alta societat emparentada amb la reialesa i que fascina tothom per la seva intel·ligència i el seu magnetisme, mentre que la víctima és un home vulgar, brutal i odiós.
En el declivi ha de la seva carrera, Alexandre Dumas va pretendre amb aquesta obra, excusar el crim d’una dona que va conèixer en persona i amb la família de la qual es va sentir en deute. Per fer-ho es va servir a bastament de les obres autobiogràfiques que va escriure la condemnada. Tot plegat, per oferir-nos un text en què es desplega tota la força del gran escriptor que va ser Dumas.

EL CAS DE LA VÍDUA LAFARGE, ens ho publica Edicions La Campana, amb un total de 270 pàgines. L’obra ha estat traduïda al català per Imma Falcó.

PETONS DE DIUMENGE de Sílvia Soler

Nova proposta per afegir a la nostra prestatgeria de novetats de l’escriptora Sílvia Soler amb PETONS DE DIUMENGE. Obra guardonada amb el Premi Prudenci Bertrana 2008. Es tracte d’una novel·la sobre les petites revolucions personals que milers de dones, autèntiques heroïnes quotidianes, van haver de dur a terme en aquest país per construir la seva felicitat en l’entorn hostil i asfixiant de la dictadura i la repressió religiosa.

La seva protagonista, Valerià Isern, aconsegueix afermar el seu amor en un temps que estimar-se era pecat, i quan els petons que duraven una mica s’havien de reservar per als diumenges. Al voltant de la seva història amorosa, aparentment ingènua, la Valerià construeix una vida plena, intensa i sàvia. La seva història troba el contrapunt en la correspondència que manté amb la seva amiga Elisa, qui tria marxar del país per aconseguir la llibertat personal i la realització professional.

PETONS DE DIUMENGE es una obra literària, original de Sílvia Soler, publicada per Columna amb un total de 248 pàgines.

Josep Maria Solé – “Vols llegir?” – Ràdio Nova