La mort de l’escriptor mallorquí Baltasar Porcel ha centrat bona part de la informació del món editorial i sense cap dubte que la seva obra editorial reviurà de nou en els rànquings de ventes dels més venuts. Qualsevol de les seves propostes editorials poden ser escollides per ser llegides aquest estiu. Us ho recomanem. Però la maquinaria editorial no s’atura i continuen sortin al mercat noves propostes per afegir en el nostre temps de lleure, dedicat a la lectura.
HOME SOTA AL SOL. RETORN A HAIFA de Gassan Kanafani
Les novel·les breus de Gassan Kanafani no expliquen la història de la Nakba, la ‘catàstrofe’ del 1948 que va conduir a l’expulsió dels palestins del seu país: el que fan és instaurar-ne la consciència i la llengua, fixar-ne els horitzons.Els tres personatgs d’Homes sota el sol (1963) fugen de la terra natal per emigrar a Kuwait, a la recerca d’una redempció individual que els converteix en carn de negoci dels passadors clandestins.

El pare de Retorn a Haifa (1969) substitueix la nostàlgia del món perdut per la realitat del passat quan retroba el seu fill, convertit en soldat israelià i descobreix que l’home és el seu posicionament ideològic. En aquesta novel·la trobem el primer personatge israelià de tota la literatura palestina i ‘veiem el crematori amb els ulls de les víctimes de les víctimes’, segons paraules d’Elias Khoury.Al costat de Mahmud Darwish, Gassan Kanafani és un dels fundadors de la literatura palestina moderna, una literatura que busca el nom perdut i la identitat amenaçada.

El llibre és editat per Club Editor, dins de la col.lecció “El club dels novel.listes”, amb un total de 116 pàgines. La traducció al català l’ha realitzat Anna Gil Bardají.
TOTES LES COSES QUE NO ENS VAM DIR de Marc Levy
Uns dies abans de casar-se, la Júlia rep una trucada del secretari particular del seu pare. Tal com havia imaginat, Anthony Walsh -un home de negocis brillant, però distant com a pare- no podrà assistir a la cerimònia. Aquest cop, però, la Júlia haurà d’admetre que l’ excusa és perfecta: el seu pare és mort!

La Júlia no pot evitar veure, darrere d’aquest acte, l’última picada d’ullet del seu pare, sempre amb un do particular per desaparèixer en el moment menys oportú i canviar el curs de la seva vida. L’endemà de l’enterrament, la Júlia descobreix que el seu pare li reserva una darrera sorpresa: sens dubte, el viatge més extraordinari de la seva vida i potser, per a tots dos, l’única ocasió per explicar-se, per fi, tot allò que mai no s’havien dit.
Marc Levy (Boulogne-Billancourt, França, 16 d’octubre de¬1961) és l’autor de I si fos veritat, un dels llibres més venuts a França a principi del 2000. D’aquest llibre en va sortir la pel·lícula (Just like heaven), dirigida per Mark Waters, que aquí es va titular igual que la novel·la. Marc Levy va treballar a la Creu Roja com a socorrista dels 18 fins als 24 anys. El 1984 va viatjar als Estats Units i va muntar, a San Francisco, una empresa especialitzada en imatge digital (Rambow Images). Nou anys després, va tornar a París per fundar al costat de dos amics un despatx d’arquitectura (Eurythmic Cloiselec). Però als 39 anys va escriure un llibre per al seu fill i la seva vida va fer un tomb. Marc Levy és avui un escriptor d’èxit. Entre els seus propers projectes espera dirigir una pel·lícula produïda per Dominique Farrugia. Aquesta novetat és editada per Columna amb un total de 312 pàgines.

LA TELE SOTA FRANCO de Ramón Solanes
Ara fa tot just 50 anys, la televisió donava les primeres passes a Catalunya des dels mítics estudis de TVE-Miramar. Tots hem vist o hem sentit a parlar d’Herta Frankel i la gosseta Marilín, dels festivals d’Eurovisió que van guanyar Massiel i Salomé o de les primeres retransmissions del Barça-Madrid amb locució de Matías Prats pare. Però rere aquesta visió ensucrada de l’Espanya dels seixanta, s’amagaven les dificultats d’un país en blanc i negre: la censura, la manipulació informativa, la repressió…

Ramon Solanes, primer cap de programes de TVE-Miramar, va ser un dels testimonis privilegiats d’aquella televisió incipient, i ara explica per primer cop, en un llibre imprescindible, els detalls agredolços, de vegades dramàtics, de vegades ridículs, de la difícil convivència entre els primers professionals de la TV i els càrrecs franquistes, «una gent que manaven molt». Avui aquestes històries ens semblen inversemblants, però no són tan llunyanes en el temps. Aquest llibre original de Ramón Solanes, LA TELE SOTA FRANCO, és publicat per Ara Llibres.
Font: http://www.grec.cat/ / text de contraportada
Josep Maria Solé – “Vols llegir?” – Ràdio Nova