– Avançamet –

Aquest dimarts dia 6 d’octubre l’Editorial Proa posa a la venda el segon volum de les memòries de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol: “Memòries. Temps de construir(1980-1993)”. Manuel Cuyàs, director adjunt del diari El Punt Barcelona, ha estat el col.laborador més directe en la redacció d’aquestes memòries. El primer volum va aparèixer al mercat el desembre de l’any 2007, que van del 1930, data del seu naixament fins el 1980, quan guanyà les primeres eleccions catalanes des del restabliment de la democràcia.

A les seves pàgines d’aquest segon volum, Pujol ens explica com es va crear la Generalitat com a administració, com va viure el cop d’Estat del 23 de febrer, quina autocrítica fa sobre la posició del seu govern en el referèndum de l’OTAN l’any 1986, com va afrontar el cas Banca Catalana en el qual es va veure implicat, què n’opina dels principals líders polítics mundials que ha conegut arran dels seus 400 viatges o quina petició va fer al Rei que mai va obtenir resposta.

Us avançem en aquesta crònica, un quants “retalls” d’aquest segon volum de les memòries de Jordi Pujol:

El PSOE de 1980…
“…El PSOE tenia una autèntica obsessió per fer caure Suárez. Una prova és la visita que el destacat líder socialista Enrique Múgica m’havia fet a final de l’estiu del 1980 a la meva casa de Premià de Dalt per preguntar-me com veuríem que es forcés la dimissió del president del govern i la seva substitució per un militar de mentalitat democràtica. Li vaig manifestar el meu desacord total. Aquesta visita, amb altres fets, parla d’una pressa molt gran dels socialistes o d’una bona part dels socialistes per arribar al poder “.

Intent de cop d’estat del 23-F…
“…Em vaig decidir a trucar al rei. Me’l van passar de seguida. «Majestad, qué ocurre?». Resumint, em va dir: «Estoy hablando con los militares. No ocurrirá nada. Tranquilidad». Tant com les paraules, em va fer bona impressió el to realment tranquil amb què van ser pronunciades. Vaig confirmar la meva impressió que el cop d’Estat fracassaria. […] Hi havia uns periodistes i els vaig trametre les paraules del rei. Amb l’angoixa del moment, feia de mal creure tanta concisió. Els periodistes van insistir. Em preguntaven: «Però què més li ha dit?». I aleshores vaig deixar anar una frase que no era literal però que resumia bé la conversa. Vaig dir que el rei m’havia dit «Tranquilo, Jordi, tranquilo»”. La tarda d’aquell mateix dia vaig veure confirmada la meva inquietud. Adolfo Suárez, Leopoldo Calvo-Sotelo, Felipe González, Santiago Carrillo i Manuel Fraga van ser convocats pel rei al Palau de la Zarzuela. Ni nosaltres ni el PNB vam rebre la invitació per unir-nos-hi. […] Uns mesos després el govern de Calvo-Sotelo i l’oposició del PSOE es posarien d’acord per elaborar la Loapa. El cop d’Estat no va fracassar del tot”.

Cas Banca Catalana…
“…El poble de Catalunya es va alegrar de la resolució, inclosa molta gent que fins llavors no m’havia valorat ni votat. A CiU va transmetre molta moral i estímul. La gent del PSC,
tant els que tenien responsabilitat en la querella com els que no n’hi tenien, van quedar encongits. El PSOE es va convèncer del disbarat. […] Banca Catalana m’ha produït una ferida profunda. Hi pensaré fins que em mori. Lamentaré que el país perdés l’oportunitat de disposar d’una gran entitat financera, i a la vegada mantindré el convenciment que amb la campanya que va precipitar la crisi i amb la querella ens van voler destruir, a mi i un sector de país. Tot podria haver anat d’una altra manera. Podrien haver sacrificat la meva persona, però no Banca Catalana i el que significava per a Catalunya”.

Font i enllaços: Diari AvuiVilaWebEditorial Proa

Josep Maria Solé – “Vols llegir?” – Ràdio Nova