BESARÉ UN CADAVER i HAN MATADO A UNA RUBIA de Terenci Moix (Ray Sorel)
Terenci Moix no havia complert encara 20 anys quan va publicar una novel.la policíaca, “Han matado a una rúbia” (1961), i dos anys després el va seguir “Besaré tu cadaver”. Les va signar amb el pseudònim de Ray Sorel i van aparèixer a l’editorial Mateu, en la qual treballava. Eren novel.les per quiosc i mai es va preocupar a reeditar. El seu primer llibre de veritat conegut va ser “La torre de los vicios capitales”. Planeta, la seva editorial, les publica ara coincidint amb BCNegra 2010. Els qui les han llegit afirmen que apunten ja l’estil desenfadat i divertit de “Garras de astracan”.

Moix/Sorel, crea un ambient propi, inventat o no tant, nocturn i d’elits que ajunten l’alta societat amb el més lumpen de les ciutats. Dibuixa uns anys seixanta molt lliures, plens de festes, en les que el prohibit no existia però sí el perill. Totes dues novel.les comparteixen l’existència d’un crim i d’algú a qui es incrimina i que ha de buscar el culpable per evitar que el condemnin. Però només en un cas l’innocent aconsegueix demostrar la seva innocència.

El que les fa comparables és la recerca pels baixos fons d’una ciutat i el que les diferencia és la seva forma, més psicològica a “Besaré tu cadaver” i més d’acció a l’ús de la novel.la negra a “Han matado a una rúbia”. Planeta les publica ara totes dues en un sol volum de 312 pàgines.

LO VERDADERO ES UN MOMENTO DE LO FALSO de Lucía Etxebarria
El cadàver d’Pumuky, un jove de vint anys, cantant d’un grup de moda, apareix en un remot pineda situat als voltants de Madrid amb un tret al cap. ¿S’ha suïcidat? Li han disparat? I de ser així, va ser l’assassí seu millor amic, la seva nòvia despitada, l’DILER al qual li devia diners? Cada persona al voltant de Pumuky – núvies, amants, amics, manager, veïnes, mares d’amics, tots ells entrellaçats en una embolicada xarxa de relacions sexuals i amistoses, infidelitats i mentides, traïcions i hipocresia – creu saber la veritable raó de la seva mort. Cada un coneix dades que, en la seva opinió, aporten llum sobre el cas. Però només el lector, quan recopili tots els testimonis, entendrà el que ha passat. O no. Perquè la veritat és un moment de la falsedat i la realitat no és més que un simulacre infinit. En un món en què la imatge equival a la veritat, no hi ha temps per pensar, per abstreure, per reflexionar sobre el contingut.

Atenint-se a les tesis situacionistes, des Debord a Baudrillard, sobre la construcció de l’hiperrealitat, Lucía Etxebarria ha escrit moltes novel en una: un thriller trepidant, una anàlisi de la desintegració dels models amorosos i relacionals d’avui en dia, una aguda sàtira social … i tretze visions diferents d’una mateixa història, una amalgama de mirades que acaba sent tan fidel a la realitat com el mosaic a l’original. Divertida, entretinguda, precisa, cruel a estones, intensament eròtica en d’altres, enganxa fins a l’última pàgina i no deixarà cap lector indiferent.
Dins del gènere del Thriller, Etxebarria publica aquesta novel.la a Suma de Letras, amb un total de 416 pàgines.

Font: Editorial Planeta – Editorial Suma de letras
Article 201
Josep Maria Solé – “Vols llegir?” – Ràdio Nova