L’escriptor igualadí  ha presentat aquest passat dimecres dia 21 d’abril,  a la Sala Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona el seu últim treball: El procés de Montjuïc. Barcelona al final del segle XIX, que ha estat coeditat amb Editorial Base. El llibre estudia amb profunditat els atemptats que van ocórrer a Barcelona la darrera dècada del XIX i les conseqüències que en van derivar, sobretot el controvertit procés de Montjuïc.
Antoni Dalmau ha publicat una vintena de llibres, entre els quals set novel·les. També és autor de diversos contes, assajos i traduccions, i col·labora habitualment en mitjans de comunicació. A anoiadiari·cat signa la columna d’opinió ‘Plaça del Blat’. Dalmau també és fundador i director de La Revista d’Igualada. El llibre que ara presenta estudia de forma exhaustiva, i amb l’aportació de nombrosos materials inèdits, els tres atemptats i les causes judicials que se’n van derivar, la més famosa de les quals va ser l’anomenat procés de Montjuïc, que va motivar una campanya internacional d’un ressò extraordinari. A més a més, treu a la llum el rastre de centenars d’empresonats fins ara desconeguts, molts més del que s’ha dit habitualment.
Durant la darrera dècada del segle XIX van tenir lloc a Barcelona diversos atemptats greus que, la majoria de les vegades, van ser fruit de l’acció directa d’alguns sectors anarquistes. Els més importants van ser el de la Gran Via contra el general Martínez Campos (24 de setembre de 1893), el del Gran Teatre del Liceu (7 de novembre de 1893) i el del carrer dels Canvis Nous (7 de juny de 1896). Tots plegats van causar un total de trenta-tres morts i un gran nombre de ferits. En resposta a aquestes accions, les autoritats de l’època van desencadenar una repressió massiva i generalitzada contra tot el moviment anarquista de Catalunya que va conduir a l’empresonament de centenars de persones, a la pràctica sovintejada de la tortura i finalment a l’execució, no sols dels autors materials dels atemptats, sinó també d’un total d’onze homes innocents. Els procediments judicials emprats van caracteritzar-se sovint per l’arbitrarietat més absoluta i per la falta sistemàtica de les garanties jurídiques més elementals.
Article 229
Josep Maria Solé – “Vols llegir?” – Ràdio Nova