RELAT ORIGINAL DE MARIA  GRÀCIA CARRERAS
Desitjàvem que arribés l’estiu, per que teníem més hores per a nosaltres. Al nostre pati on gaudíem hores i hores d’interminables xerrades, hores de llargs silencis, escoltant la música que més ens agradava i que ens agradava ballar.  Sempre amb un paper i un llapis, dibuixant i dibuixant.
Ara, tant sols queda el record dels dies viscuts, el silenci total, tant sols el so de les meves petjades.  El pati és florit, silenciós, només el silenci es trencat pel cant dels ocells, pel brunzir de les abelles, pel voletejar de la roba estesa…
Una papallona blanca, la primera de l’estiu, passeja per les nostres roses, per les fulles dels nostres arbres,  dibuixant  en el aire  dibuixos infinits fins desaparèixer de la  meva vista.
Relat d’estiu original de Maria Gràcia Carreras, participant de la convocatòria feta per aquest bloc d’incloure relats curts, que tenen l’estiu com a base argumental.
Fotografia original: El patio – Ana-cronista (flickr)
Article 321 – Josep Maria Solé – “Vols llegir?” – Ràdio Nova