ENTREVISTA
VLLG? / Barcelona

Albertí Editor afegeix un nou títol a una excel·lent col·lecció
d’assajos sobre l’evolució de la nostra societat en diversos àmbits com el món
de la publicitat, les joguines, els vestits de bany, els parcs d’atraccions,
dones que han tingut la seva història silenciosa, i també un bon treball
d’investigació i divulgació que ens ha donat a conèixer més d’aprop, dames,
reines i abadesses.
Ròmul Brotons és l’autor de
“COSES DE LA VIDA
MODERNA, 58 INVENTS QUE HAN TRANSFORMAT BARCELONA”
, ens presenta un conjunt d’invents que
han contribuït a la transformació de la ciutat de Barcelona, però també a la de
qualsevol altre ciutat del món.
Elements tant comuns com
la bústia, la columna de la publicitat, cabina telefònica, el cotxe infantil i
l’elèctric, els grans magatzems i supermercats, la porta giratòria, els
semàfors, els parquímetres, pas de zebra, carril bici, les portes automàtiques,
el quiosc, l’escala mecànica, i així fins a 58 elements, han contribuït de
manera molt efectiva a la transformació del concepte de vida en una gran
ciutat. 
Vllg?
– Barcelona sempre s’ha distingit per ser una ciutat moderna?
Ròmul
Brotons

– Ho ha intentat, com a mínim, però les coses no sempre han estat fàcils. La
iniciativa particular, aplicada al comerç, la indústria o l’entreteniment ha
estat sempre molt activa a Barcelona. Per contra, les iniciatives públiques,
les dependents de permisos o, sobretot, d’inversions provinents del govern de
l’Estat, han estat tardanes i deficients, quan no francament perjudicials o,
fins i tot, inexistents.
I suposem que haurà estat, en molts casos, pionera en la
implantació d’aquests nous elements?
En alguns casos, l’arribada a Barcelona
de les modernitats fou increïblement ràpida, com l’automòbil o el cinema.
L’enllumenat elèctric, les escales mecàniques o l’ascensor també van fascinar
des del primer moment, però Barcelona, en cap cas, va protagonitzar un invent.
Les condicions no han estat mai les més adequades, perquè cal un ambient
polític i institucional adequat, circumstàncies propícies de les quals
Catalunya ha gaudit en poques ocasions.
Quins han estat els invents què des del seu parer i arrel
de la publicació del llibre, han contribuït més a la modernització de la
ciutat?
Sens dubte, els que faciliten la
mobilitat: tramvia, autobús, taxis, però també escales i tapissos mecànics,
ascensors, illes de vianants, aparcaments subterranis… El mateix concepte de
“mobilitat” és una “cosa moderna”, inexistent fins a mitjan segle XX. Resulta
sorprenent constatar, per exemple,  que
abans es van inventar la porta giratòria o el supermercat que no pas la cadira
de rodes moderna.
Altra gran grup que caracteritza el món
modern és el consum i la publicitat, conceptes íntimament relacionats que
condicionen de manera molt notable l’entorn urbà.
Amb el pas del temps, n’hi haurà molts d’aquests invents
que s’hauran adaptat als nostres dies, però també n’hi haurà que no han
sobreviscut.
Al llibre només hi surten els invents
que, tot i ser antics, segueixen vigents, encara que alguns són camí de
desaparèixer… o gairebé, com ara bústies i cabines telefòniques.
La dita diu que les comparatives son “odioses”.
Barcelona-Madrid i viceversa. Quina ha estat més creativa?
Barcelona, sens dubte. Al llibre no he
fet comparacions entre Barcelona i cap altra ciutat, però sovint la referència
es fa inevitable. Si París, Londres o Nova York solen aparèixer com a ciutats
pioneres a escala mundial, Madrid es destaca com un entrebanc, a vegades amb
l’única finalitat infantil de retenir les iniciatives barcelonines. És el cas
del tramvia elèctric, la concessió del qual fou retardada un any perquè el de
Madrid fos inaugurat abans.
I
en comparació amb altres ciutats europees o nord-americanes?
Respecte de les grans capitals mundials
no hi ha color, però entre les ciutats que no són capital d’estat, Barcelona
ocupa una posició preeminent. Tot i així, la ciutat ha hagut de recórrer a
grans esdeveniments per aconseguir modernitzar la ciutat: l’Exposició Universal
de 1888, l’Exposició Internacional de 1929 i els Jocs Olímpics de 1992 són els
moments culminants sense els quals, probablement, Barcelona no hauria pogut
seguir el ritme de la modernitat urbana.
Suposem que darrera d’aquest assaig, hi ha moltes hores
d’investigació i documentació. D’on heu extret tota aquesta informació?
Bàsicament és un treball d’hemeroteca.
Diaris i revistes solen recollir les informacions de tota millora o novetat que
arriba a la ciutat. A
més, et situen en la quotidianitat d’aquell moment, imprescindible per
copçar-ne l’impacte o la transcendència a través de comentaris, reflexions,
denúncies, celebracions o acudits àcids. És la meva font preferida, tot i que
també he hagut de recórrer a uns quants llibres especialitzats i a alguna una
tesi doctoral.
“Coses de la vida moderna”, és un llibre que forma part de
la col·lecció “Orígens”, i que per ara, ens ha explicat d’una manera molt
divulgativa i gràfica: el món de la publicitat, el de les joguines, el vestits
de banys, els parcs d’atraccions…, i ara el dels invents que han revolucionat
la ciutat de Barcelona. Quins nous projectes té previst publicar Albertí
Editors amb aquesta col·lecció?
Es fa difícil esmentar-ne algun.
Projectes en tenim uns quants, però no tots s’acabaran de materialitzar, ni
molt menys en l’ordre previst inicialment, de manera que prefereixo deixar-ho
en la incògnita. Puc
anunciar, això sí, el pròxim títol, d’aparició imminent: “Els banys de mar a
Catalunya”, una obra de la historiadora Mercè Tatjer que esperem que agradi
als nostres lectors.
El crític literari i escriptor, Llúis-Anton Baulenas, ha
comentat en una crònica envers a aquest llibre, que Barcelona li manca aquesta
tradició tant anglosaxona d’editar llibres de miscel·lània, que d’una manera
gràfica i amena, repassen la història d’una ciutat. Què en penseu?
Hi estic molt d’acord i agraeixo de
debò el comentari d’en Lluís-Anton Baulenas perquè, certament, ens vam inspirar
en aquesta tradició anglosaxona a l’hora de dissenyar la col·lecció. Volíem fer
llibres de temes diversos amb el rigor exigible, però amens, atractius, d’una
extensió moderada i quan més econòmics millor. Si estem o no en el bon camí, és
una qüestió que hauran de decidir els lectors-consumidors, perquè els nostres
productes tenen una voluntat cultural divulgativa, sí, però també comercial. Ho
fem, a més, des d’una perspectiva estrictament catalana, encara que el tema
tractat sigui de caràcter universal.
L’editorial “Albertí Editor” publica dins de la col.lecció “Orígens”: “Coses de la vida moderna. 58 invents que han transformat Barcelona”
Article/post 635 – J.M. Solé – Vols llegir? – Ràdio Nova