VLLG? / RELATS CURTS

Des de l’any 2011 continua operatiu el nostre blog dedicat als microrelats o relats de lectura ràpida, el ‘Vols llegir relats?’. Contenidor de històries curtes d’autors diversos que durant aquest període de temps ens varen fer arribar els seus relats per ser publicats en aquest espai, i també l’espai on es van publicar les aportacions literàries dels membres del grup ‘Tarats pels relats’, secció que per espai d’una temporada (2013-2013) es va emetre en el programa radiofònic dedicat a la literatura ‘Vols llegir?’.

Amb voluntat de reactivar aquest blog, s’han incorporat dos nous relats. ‘Ànima’ és el títol de l’escriptor, critic literàri i autor del blog narracion.com, Javi Fernández. I d’altra banda, Martina H, escriptora i autora del blog de narracions curtes de mateix nom, presenta el relat: ‘Una tarda de març, el safir i els teus ulls’.

Sempre hi ha temps per llegir per relats curts i ara tens aquesta possibilitat de llegir-los en aquest article, a més de visitar el blog de microrelats ‘Vols llegir relats?’, on tindràs l’oportunitat de descobrir altres relats amb històries curtes.

Si escrius i vols expressar-ho tenim reservat un espai. Fes-nos arribar el teu relat curt  i el publicarem: volsllegir@radionova.cat

ÀNIMA Javi Fernández‘ÀNIMA’ de Javi Fernández

Ho vaig rumiar molt, abans de marxar. Volia deixar atrapada la meva ànima i que la tinguessis per sempre. Però la qüestió era: a on?
A l’aroma d’aquell cigar diari que solíem compartir? No, segurament és d’aquelles coses que acabaràs gaudint amb algú altre. Fins i tot arribarà el dia que deixaràs de fumar, segur. Al meu perfum potser? No, rotundament no.
Vaig pensar que només fora lligat als nostres records fins que algú del teu entorn també el fes servir, així que de seguida ho vaig descartar. També em vaig plantejar tancar-la en el meu uniforme d’intencions sexuals. Recordes aquells pantalons i aquella samarreta que em posava només per tu? Mai fallava, però ben pensat, no em va semblar el més adient. Allà només em trobaries dins els nostres records més abrusadors.
Finalment vaig decidir que la meva ànima, la guardaria en una pregunta. Una qüestió que m’hauràs de respondre cada nit quan siguis al llit i que sempre, en contestar-la, em farà romandre amb vida i al teu costat. Quan vagis a dormir i tot el dia pertanyi al passat, recorda la meva veu i digues: com estàs?
ÀNIMA és un relat original de Javi Fernández, escriptor, crític i autor del blog literari i narratiu ‘narranacion.com‘. Autora de la il.lustració d’aquest relat: Teresa Suau. 

MARTINA H TARDA DE MARÇ‘UNA TARDA DE MARÇ, EL SAFIR I ELS TEUS ULLS’ de Martina H

Sempre s’havia considerat mala jugadora -si es té en compte que nosaltres som qui juguem les cartes que remena el destí-. Capritxós averany el que els va portar a la parada del tramvia aquella precisa tarda de març. Per ella, la més trista fins aleshores. Per ella també, la més feliç a partir de llavors.
No podia dissimular les mostres d’un desengany amorós tatuat al seu rostre donívol. Ell va seure casualment (o per la tirada de cartes) just al seu costat, a esperar el tramvia. Una llàgrima espessa va caure-li dels ulls fins a reposar als genolls de l’home. I quasi instintivament va acariciar la gota com qui es disposa a apreciar un metall valuós. Amb el reflex dels ulls blaus masculins, la llàgrima adquiria la tonalitat pròpia d’un safir. En aquell moment el tramvia va passar davant d’ells, però alhora tan lluny… L’instant insòlit en el que xoquen dues ànimes. Una tarda de març, el safir i els seus ulls.
En algun moment del vespre es va fer fosc i van marxar. No se sap com ni a on ni per què. Diuen que cada mateixa tarda de març de cada any, l’home dels ulls blaus acudia a la parada del tramvia, puntual. Expliquen que hi deixava un safir allà on va caure una llàgrima. Esperant ser mirat, esperant ser agafat, qui sap si estimat.
Es conta, fins al punt de ser rondalla, que passaven els anys i es repetia la tarda, el safir i els seus ulls. Fins que el cor de la dona va deixar d’emetre batecs pel caprici del destí o per una mala jugada de cartes. N’hi ha que diuen que ell acudí al sepeli i va mirar-la de prop. En el seu coll de vellut lluïa un bonic collar amb tots i cadascun dels safirs blaus. I els seus ulls s’hi reflectien en tots i cada un d’ells.
Una coincidència predestinada, l’instant insòlit en el que xoquen dues ànimes. Una tarda de març, el safir i els teus ulls.
“El destí remena les cartes, però nosaltres som els qui les juguem” (William Shakespeare)
‘UNA TARDA DE MARÇ, EL SAFIR I ELS TEUS ULLS’ és un relat original de Martiha H (Núria Henrich) publicat en el seu bloc de relats curts: MartinaH, el 23 de febrer de 2014