volsllegir.cat incorpora les ‘Reflexions d’una formiga’. La seva autora és la escriptora i blocaire igualadina Susanna Carpi,que l’any  2010 va debutar amb el llibre ‘Història d’una formiga’ (La Patumaire Edicions), i des del gener del 2015 expressa la seva lletra literària des del blog ‘Reflexions d’una formiga’, i que ara també podeu seguir des del volsllegir.cat

Benvolguts lectors,

Fa uns dies vam poder veure per la tele, en un espot publicitari a Richard Gere. A part que la seva persona sempre sigui un regal per la vista, en aquesta ocasió, també el que va dir va ser un regal per l’ànima i un bon motiu de reflexió.

L’anunci estava fet en color sèpia, com el del cartró. I no era perquè sí.

Encara que el cartró sigui d’aparença dèbil, és molt més fort del que creiem. Amb ell es poden fer mobles i fins i tot construir cases. Reciclar és bo.

Anem però, al tema de l’espot i al seu missatge: “Quan no tens un lloc on viure, la teva pell es converteix en la teva última llar, i el cartró en el teu únic escut, en la teva única protecció”. Deia amb la seva veu càlida, la icona de la bellesa d’Hollywood.

Ens demanen amb insistència, que tot el que ja no necessitem, ho reciclem pel bé comú.  Tanmateix, doncs, com pot ser que no sigui possible fer-ho amb els éssers humans que pateixen situacions extremes? Per què no se’ns demana la nostra col·laboració per tal que sigui possible la seva reinserció? És que els sense sostre tenen menys valor que una ampolla de vidre, un envàs de plàstic o uns fulls de paper? Així entenem el reciclatge? Així entenem el bé comú?

Algú pot creure, amb un mínim de compassió i humanitat, que, qui   ho ha perdut tot, no pot tenir una segona oportunitat? O tres, quatre o les que calguin fins a poder-se reinserir a la societat? Per transformar les seves pèrdues, per tornar-los la forma i començar una nova vida.

Sols no poden, per això és important prendre consciència de la seva situació i fer el possible per poder-la capgirar. La fórmula seria: LLAR = HABITATGE + COMUNITAT. Així ho entén RAIS Fundación, la promotora de l’espot.

Però, perquè sigui possible, fan falta les polítiques adequades, els fons  adequats, les organitzacions adequades i una cosa imprescindible: nosaltres. Els que encara tenim veu per fer visibles les coses que són injustes, que són inhumanes i indignes. Individualment tots podem ser de gran ajuda, però si ens unim i empenyem plegats, l’objectiu esdevindrà una realitat segura i irrefrenable si ens ho creiem de debò.

Una societat és sostenible no només per reciclar materials com el cartró, sinó per donar oportunitats a les persones per recuperar les seves vides, avui malmeses i excloses de la resta de la comunitat.

No recordo qui va dir que, en un país on hi ha pobres, sobren els governants. Jo penso el mateix. I vosaltres?

SUSANNA CARPI

Article/post 1399 – Vols llegir? – volsllegir.cat