‘LA CULPA, ÉS DEL TRADUCTOR?’

EL MUSSOL D’AQUALATA / RICARD M. ALDEA

Tinc la sensació que, a l’hora de narrar les seves vivències, la Lucia Berlin no tenia tant la intenció de fer saber al lector com era ella d’erudita, com la de transmetre planerament sensacions i sentiments. Estic llegint el seu “Manual per a dones de fer feines” i hi ha moments que la lectura em resulta embafadora, com si qui ha traduït el llibre no hagués encertat amb el to, molt més docte i enfarfegant que el que jo li suposo a una autora que va afrontar la seva vida, convulsa i complicada, amb el coratge d’una lluitadora infatigable i optimista. Les seves històries són autobiogràfiques gairebé sempre i narren situacions quotidianes amb delicadesa i sensibilitat, però amb gens de solemnitat.

Em sap greu no estar gaudint la lectura com es mereix. Em sap greu haver-la d’interrompre tot sovint, massa sovint, per anar a buscar al diccionari el significat que desconec de paraules que no he sentit mai, massa rares, poc freqüents, massa lluny del nostre llenguatge habitual, massa lluny del que devia ser –intueixo- el llenguatge de la Lucia, mare, mestressa de casa, dona de fer feines, infermera, professora d’espanyol, el que fes falta per tirar endavant amb la seva vida.

@ricardaldea

Benvinguts al nou punt d’observació d’El mussol d’Aqualata, el seu creadorRicard M. Aldea us saluda des del -volsllegir.cat-, amb la intenció d’oferir-vos el seu univers de fantasies, ficcions, pensaments o reflexions, que trobareu en el seu blog, on el mussol aporta aquests punts d’observació d’una ciutat,Igualada, on el seu protagonista hi viu. Però, més enllà d’Aqualata i més enllà d’el bosc, hi ha el món, un espai ampli i sense límits clars pel mussol, on tenen cabuda tots aquells temes que no són relatius ni a la seva vida interior ni a Igualada: lectures, pel•lícules, teatre, viatges, etc.

Text i imatge: Ricard M. Aldea

Article/post 1427 – Vols llegir? – volsllegir.cat