Reflexions d’una formiga / Susanna Carpi

‘AMABILITAT’

Benvolguts lectors,

Per raons de salut, rarament puc sortir de casa sense el carro de la compra. Ell s’ha convertit en el meu amic més fidel, en el meu viure quotidià a l’exterior

Li estic molt agraïda. A més, és vermell, robust, poc corrent i molt bonic i pràctic. Com moltes de les coses que em fan la vida més fàcil, n’estic bojament enamorada. Ja sabeu que sóc enamoradissa de mena.

Gràcies a ell, sovint puc baixar al centre caminant, però ai… pujar ja és una altra cosa. Sovint les forces em fan figa i de tornada haig d’agafar el transport urbà.

Al contrari del que pugui pensar la majoria, crec sincerament, per experiència pròpia, que l’amabilitat està tornant, i que ho està fent per quedar-se. Sense saber-ho ho demanem a crits.

Però, en som conscients d’aquesta transformació que ens truca a la porta? O encara, massa sovint, se segueix pensant que va lligada a la ingenuïtat? Que demostrar amabilitat i compassió és cosa de febles?

Perquè, què és realment l’amabilitat?

Potser és tan senzill, com tractar als altres com ens agradaria ser tractats: amb respecte, consideració i generositat.

Els bons sentiments, no haurien de ser mai vergonyosos, ni han d’estar barallats amb la defensa dels nostres propis drets. Tanmateix haurien de ser un símbol d’humanitat i coratge.

En temps difícils com els que estem vivim, més que mai, s’agraeix una mirada amable, un somriure o una mà disposada a ajudar.

I d’això us volia parlar: de donar un cop de mà. No és feina fàcil pujar el carro al bus sense ajuda i us haig de dir que sempre he trobat l’ajut d’algú, perquè sigui possible. Els viatgers que pugen darrere meu, els que ja són dalt, fins i tot el conductor, quan ha fet falta.

Molts dies coincideixo amb els estudiants que tornen dels instituts de la part de ponent de la nostra ciutat. La seva jovialitat em fascina: el seu parlar un xic cridaner, el seu to alegre, la seva espontaneïtat… Però encara em fascina més, les vegades que alguns d’ells s’aixequen per cedir-me el seu seient, que s’encongeixen per deixar-me pas, que saluden quan baixen a la seva parada… Civisme del bo, us ho ben asseguro.

Crec fermament que les conductes s’encomanen. De nosaltres depèn doncs, que l’amabilitat es converteixi en un hàbit.

Em declaro enamorada, igual que del meu carro, vermell, robust i bonic; de la gent amable, respectuosa, solidària i compromesa. Els que llueixen un somriure com a bandera, els que cedeixen el pas, els que parlen amb educació, els que tenen paciència. Els modestos, generosos i lleials.

Ben mirat, atrevir-se a ser amable, és una prova de força, sense forçar res. És tenir l’audàcia de ser un mateix sense excuses.

Text i imatge: Susanna Carpi

volsllegir.cat us ofereix les ‘Reflexions d’una formiga’. La seva autora és la escriptora i bloguera igualadina Susanna Carpi,que l’any  2010 va debutar amb el llibre ‘Història d’una formiga’ (La Patumaire Edicions), i des del gener del 2015 expressa la seva lletra literària des del blog ‘Reflexions d’una formiga’, i que ara també podeu seguir des del volsllegir.cat

Article/post 1431 – Vols llegir? – volsllegir.cat