REFLEXIONS D’UNA FORMIGA de SUSANNA CARPI

‘BREXIT’

Benvolguts lectors,

No sóc donada a fer reflexions sobre política, però avui em ve de gust fer-ho, potser perquè, on molts veuen una catàstrofe, jo hi veig una oportunitat d’or.

Ens fan massa por els canvis, sense pensar que si no existissin no ens mouríem de lloc.

És curiós que la idea d’una Europa comunitària, sorgís de la necessitat de protegir-nos de nosaltres mateixos, després de dues grans guerres.

On vam començar a perdre l’essència que la va fer possible? En quin moment vam oblidar que les nacions estan formades per persones? Quan vam deixar enrere la part social per quedar-nos només amb el vessant polític i econòmic?

Que tot plegat s’hagi precipitat per la crisi de refugiats més gran de la història en temps de pau, dóna molt a pensar. On ha quedat la solidaritat europea? El dret a l’asil?

Les borses es desplomen, la gent està espantada per un futur incert, però des de quan les borses han estat segures? Des de quan el futur no ha estat incert?

Davant nostre s’obre un ventall enorme de possibilitats. Pels que creiem en un Estat Català, l’acceleració pot ser vertiginosa. Dintre o fora de la UE, per a mi no té gens  d’importància: ens en sortirem igualment, si ens ho creiem de veritat.

Escòcia ja reclama un nou referèndum. Va guanyar el no per por a quedar-se fora de la unió, ara amb què els espantaran, amb l’home del sac?

Talment, el mateix es comença a perfilar a Irlanda del Nord.

Europa, s’ha de posar les piles, ja. Ha de canviar en transparència i posar nom i idees clares als problemes verdaders que té el poble planer. Actualment, el seu projecte econòmic només està a favor dels grans lobbies. Cap ciutadà compren res del que s’hi manega. Entre els embolics, tripijocs i enganys que anem descobrint cada dia, tot es fa confús, poc entenedor i desencoratjador. Ni tan sols té el més bàsic: una constitució per posar en marxa lleis que puguem votar els europeus.

Personalment, ja m’està bé que britànics no en formi part si no hi volen ser. Són les típiques persones que volen manar sense que ningú els mani ni tenir cap tipus de responsabilitat que se’ls imposi com a membres d’un mercat comú. No tenen l’euro com a moneda, però, els seus bancs tallen el bacallà.

Dijous la democràcia va fer un pas molt gran cap endavant. En el cas del Regne Unit, potser va ser per orgull i supèrbia patriòtica mal entesa, però les urnes van parlar clarament.

Després d’aquests resultats, qui podrà posar en dubte els resultats d’un referèndum català, ni que quedés tan ajustat com el dels anglesos?

Exit en anglès vol dir sortida. En català, si hi posem l’accent on cal, vol dir triomf, reeixir… Ben diferent oi?

Amb això em quedo de tot aquest enrenou, i de tot el bo que vindrà gràcies a ell, i a la nostra voluntat de canvi.

Text i imatge: Susanna Carpi

volsllegir.cat us ofereix les ‘Reflexions d’una formiga’. La seva autora és la escriptora i bloguera igualadina Susanna Carpi, que l’any  2010 va debutar amb el llibre ‘Història d’una formiga’ (La Patumaire Edicions), i des del gener del 2015 expressa la seva lletra literària des del blog ‘Reflexions d’una formiga’, i que ara també podeu seguir des del volsllegir.cat

Article/post 1434 – Vols llegir? – volsllegir.cat