VLLG? / ELS LECTORS QUE SI ESTIMEN ELS LLIBRES -401-

De ben jove, Robert L. Stevenson, autor d’algunes de les novel·les més cèlebres del segle XIX, ja va experimentar els primers símptomes de malaltia respiratòria. Això el va dur a voltar mig món buscant climes més temperats i també el va fer més conscient de la fragilitat de la vida. 

Potser per aquesta raó, i tot i que en aquell moment la industrialització era l’ensenya del progrés, va escriure aquest article en què ens exhorta a deixar-nos temptar per l’alegria de l’ociositat, que, a parer seu i contra l’opinió general del moment, ens fa més savis i més feliços.

També hem aplegat en aquest volum la seva «Carta a un jove que vol abraçar la carrera artística», l’escrit «Sobre l’enamorament » i altres articles deliciosos que no s’haurien de perdre tots els que busquen arguments de pes per anar a jeure sota un pi.

Aquesta és síntesi la base argumental d’aquesta reedició que presenta aquest estiu del 2016 Viena Editorial, ‘En defensa dels ociosos’, que ens convida a fer-ne la seva lectura tot gaudint d’un bon lloc sota una bona ombra. Obra clàssica de Robert L. Stevenson amb la traducció al català per aquesta versió a càrrec de Xavier Zambrano.

UN TAST DE L’OBRA

Clicant en aquest espai podeu accedir a fer un tast d’aquesta novel.la

L’AUTOR

ROBERT LOUIS STEVENSON (Edimburg, Escòcia, 1850 – Vailima Upolu, Samoa, 1894), fill únic d’un famós constructor de fars, Robert L. Stevenson es va llicenciar en dret a la Universitat d’Edimburg, però mai no va arribar a exercir com a advocat. Buscant un clima favorable per als seus pulmons, sempre molt delicats, es va passar bona part de la vida viatjant. De fet, els seus primers llibres són descripcions d’algunes d’aquestes experiències, com el viatge amb burro que va fer per la regió francesa de Cévennes. El 1876, en una estada a París, va conèixer Fanny Osbourne, una nord-americana separada i amb dos fills amb qui es va casar l’any 1879, tot i l’oposició familiar.

Encoratjat per la seva dona, el 1883 Stevenson va publicar L’illa del tresor, que esdevingué un gran èxit, i la seva popularitat encara va créixer més arran de l’aparició de L’estrany cas del doctor Jekyll i Mr. Hyde (1886) i La fletxa negra (1888). A la darreria d’aquesta dècada va emprendre un viatge pel sud del Pacífic que el va portar fins a les illes Samoa, on va establir-se amb la seva família, i va viure fins a la fi dels seus dies. A la seva tomba hi ha gravat el sobrenom amb el coneixien els samoans: Tusitala, que significa ‘el contador d’històries’.

Font/enllaç: Viena Edicions

Article/post 1441 – Vols llegir? – volsllegir.cat