VLLG? / ACTUALITAT

L’escriptor i guionista Ramon Pardina proposa als lectors que han comprat o mostrat interès en fer-se amb un exemplar del seu darrer llibre publicat, ‘El club dels homes amb bigoti’ (El petit editor, 2016), participar amb la promoció del mateix amb l’enviament d’una fotografia al seu mur de Facebook, correu electrònic o whatsapp, on hi aparegui un ‘bigoti’.

En Ramon Pardina ha anomenat aquesta promoció amb un ‘Regaleu-me un bigoti’, hi així ens explica com podeu participar-hi: ‘La majoria de vosaltres heu comprat el llibre (gràcies!) o vau venir a la presentació i no vau comprar el llibre (ja us val, no, gràcies igualment!). Això vol dir que segurament tindreu un punt de llibre amb un bigoti dibuixat, perquè era gratis. Doncs bé, si us feu una foto amb aquell bigoti (o qualsevol altre) i me l’envíeu per whatsapp, mail o alllò que en diuen ara xarxes socials em faríeu un favor i m’ajudaríeu a promocionar el llibre. En aquest vídeo on surt un fotograma d’una estàtua que sembla l’Aznar ho explico una mica.

En fi, ja ho sabeu, és trist demanar però més trist és treure un llibre de relats en català i sense ser mediàtic. Moltes gràcies si col·laboreu i, en qualsevol cas, que tingueu un bon estiu i una agradable lectura del llibre (si l’heu comprat; si no, ja us val)’.
‘EL CLUB DELS HOMES AMB BIGOTI’, EL LLIBRE

‘El club dels homes amb bigoti’ és un recull de contes que traspua a la serietat les situacions quotidianes d’una visió, almenys, una mica diferent. I com afirma el propi autor:  ‘I no, no és cap novel·la’.

Aquest és el quart llibre de contes de Ramon Pardina. Els tres anteriors han obtingut premis. La novel·la que no he escrit mai va guanyar el premi Miquel Àngel Riera de narrativa breu. El jugador de futbolí que volia córrer la banda va endur-se el Joan Santamaria de narració. I L’home més feliç del món va obtenir el Joaquim Ruyra.

L’ARGUMENT

Un escriptor que es mimetitza amb en Quim Monzó, un jugador de futbol de l’Alcoià que no té la moral que tothom li pressuposa al seu equip, o un famós personatge de conte que busca el seu lloc a la ficció. Cada conte ens narra un seguit de vivències reals, surrealistes i sol·liloquiades, des d’entrevistes de feina fins a conspiracions, procastinacions i dubtes, sense oblidar bromes i comèdies.

La trama del conte que dóna nom al llibre se situa en una companyia on tots duen bigoti, amb gran orgull (dignes descendents de Mark Twain, d’Stalin, de Macià, de Chaplin, de Magnum, d’Einstein…). Una altra narració succeeix a una residència d’avis, en la que hi ha un vell que plora pels temps perduts; creu ser Elvis Presley, o tal vegada ho és de debò. En una tercera, els Reis d’Orient apareixen un cinc de gener a un pis a col·locar les joguines a les sabates i sorprenen al pare quan va a col·locar els seus regals. I fins i tot, en una altra, un home té problemes per redactar la seva carta de suïcidi.

L’AUTOR

Ramon Pardina, nascut a Barcelona l’any 1977, després d’una trajectòria com a creatiu publicitari, ha treballat de guionista de televisió a programes com Buenafuente, En el aire con Andreu Buenafuente, Polònia, Crackòvia, El Gran Dictat o El foraster. El seu darrer treball ha estat com a guionista del programa ‘Còmic Show’ de TV3.

Ha publicat els llibres de relats La novel•la que no he escrit mai (Premi Miquel Àngel Riera de narrativa breu 2005), El jugador de futbolí que volia córrer la banda(Premi Joan Santamaria de narració 2007), L’home més feliç del món (Premi Recvll de narració Joaquim Ruyra 2010) i El club dels homes amb bigoti (El petit editor, 2016). També ha coescrit el llibre Dietari d’El foraster (Ara Llibres 2014) i la col•lecció de còmics d’humor Me gusta amb El Terrat.

Relació d’articles publicats al volsllegir.cat sobre Ramon Pardina: clicar aquí mateix

Font/enllaç: Ramon Pardina

Article/post 1454 – Vols llegir? – volsllegir.cat