VLLG? / ELS LECTORS QUE SI ESTIMEN ELS LLIBRES -403-

Deu anys després del seu debut literari, l’advocat i escriptor barceloní Ildefonso Falcones signa ‘Els hereus de la terra’, una segona part de l’obra que s’ha editat en format digital i simultàniament en català (Rosa dels Vents) i en castellà (Grijalbo) amb una tirada inicial de 400.000 exemplars.

La novel·la se situa de nou a la Barcelona del segle XIV, tres anys després del final de ‘L’església del mar’, i protagonitzada per un nen orfe que treballa a les drassanes i somia en convertir-se en constructor de vaixells.

Si el barri de la Ribera era l’epicentre de la primera novel·la, ara ho són el Raval, les Drassanes Reials i l’Hospital de la Santa Creu. ‘Els hereus de la terra’ se situa a la Barcelona del segle XIV, pocs anys després del moment històric en què culminava ‘L’església del mar’. Hugo Llor, un orfe de 12 anys que treballa a les Drassanes Reials a les ordres d’Arnau Estanyol, somia en convertir-se en constructor de vaixells. Però un conflicte entre el seu mentor i la família Puig complicarà les coses i el jove haurà de triar entre la lleialtat a Estanyol i la necessitat de sobreviure. Això canviarà les seves aspiracions professionals i el curs de la seva vida, que es veurà lligat al món del vi.

ILDEFONSO FALCONES, EL NÚMERO 1

A pocs dies des de la publicació de la continuació de ‘L’Esglèsia del mar’, el passat 31 d’agost, ‘Els hereus de la terra’ ja s’ha situat en primera posició del rànquing dels llibres més venuts en l’apartat de ficció, tant en català com en castellà (font: suplement ‘Cultura/s’ de La Vanguardia, edició 17.09.2016)

‘L’ESGLÉSIA DEL MAR’, LA SÈRIE

Aquest mes de setembre ha començat el rodatge per ser adaptada ‘L’Església del mar’ com a sèrie de televisió per la productora Diagonal TV, i s’estrenarà el 2017 en Antena 3 i després en Netflix, plataforma amb 81 milions d’usuaris que ha comprat els drets per a tot el món.

L’ARGUMENT

Fa deu anys milions de lectors es van rendir a l’Arnau Estanyol, el bastaix que va ajudar a construir l’església de Santa Maria, l’església del mar. Ara la història continua amb aquesta impressionant recreació de la Barcelona medieval, una esplèndida i emocionant novel·la de lleialtat, venjança, amor i somnis per complir.

Barcelona, 1387. Les campanes de l’església de Santa Maria de la Mar continuen repicant per a tots els habitants del barri de la Ribera, però n’hi ha un que les escolta amb una especial atenció… L’Hug Llor, orfe de pare mariner, té dotze anys i treballa a les drassanes gràcies a la generositat d’un dels prohoms més apreciats de la ciutat: l’Arnau Estanyol.

Però els somnis de joventut de ser un dia constructor de vaixells toparan de ple contra una realitat dura i despietada quan la família Puig, enemiga acèrrima del seu mentor, aprofiti la posició que obté amb el nou rei per executar una venjança que fa anys que anhela.

A partir d’aquest moment, la vida de l’Hug oscil·la entre guardar lleialtat a en Bernat, amic i únic fill de l’Arnau, o mirar de sobreviure en una ciutat injusta amb els pobres.

Obligat a abandonar el barri de la Ribera, busca feina al costat d’en Mahir, un jueu que li ensenya els secrets del món del vi. Amb ell, entre vinyes, bótes i alambins, el noi descobreix la passió per la terra i coneix la Dolça, la bonica neboda del jueu que es convertirà el seu primer amor. Però aquest sentiment, prohibit pels costums i la religió, li aportarà els moments més dolços i amargs de la seva joventut.

L’AUTOR

Ildefonso Falcones de Sierra , casat i pare de quatre fills, és advocat i exerceix a Barcelona. L’església del Mar , la seva primera novel·la, es va convertir en un èxit editorial mundial sense precedents i va ser publicada en més de quaranta països.

A més, va rebre diversos premis , entre ells el País Basc de Plata 2006 a la millor novel·la en llengua castellana, el premi Qué Leer al millor llibre en espanyol de l’any 2006, el premi Fundació José Manuel Lara a la novel·la més venuda el 2006, el prestigiós guardó italià Giovanni Boccacio 2007 al millor autor estranger i el premi Fulbert de Chartres 2009.

La seva segona novel·la, La mà de Fàtima (Grijalbo, 2009), ha estat guardonada amb el premi Roma 2010.

Amb més de set milions d’exemplars venuts a tot el món, Ildefonso Falcones s’ha consagrat com un dels autors espanyols més difosos.

En la seva última novel·la, Els hereus de la terra (Grijalbo, 2016), l’autor torna a l’atmosfera de la seva obra més emblemàtica, L’església del mar , per oferir-nos la novel·la més esperada per molts dels seus lectors.

Font/enllaç: Editorials Rosa dels Vents, Grijalbo – web oficial Ildefonso Falcones

Article/post 1465 – Vols llegir? – volsllegir.cat