EL MUSSOL D’AQUALATA de RICARD M. ALDEA

‘LA RENTRÉE’

Acabo de tenir una conversa telefònica sobre lectura i escriptura que m’ha alleujat el pes que suposa considerar-se un lector lent. El meu interlocutor també ho és, m’ha confessat. I ho és per les mateixes raons que m’afecten a mi.

És una qüestió directament relacionada amb la nostra personalitat. Tots dos estem d’acord que la lectura d’un llibre ha d’abordar-se des de la tranquil•litat i ha de ser duta a terme en un ambient distès i agradable. I a tots dos ens passa que no som capaços d’estar tranquils llegint un parell d’hores, per dir un temps ara, si tenim coses pendents de fer. Planxar, posem per cas. O estendre la bugada, o recollir-la. O anar a comprar al supermercat, o reparar aquell endoll que fa dies que falla.

I tots dos estem d’acord que, agradant-nos com ens agrada llegir, releguem la lectura a un segon pla a l’hora d’assignar-li una prioritat entre les nostres ocupacions, de manera que, al final, sempre acabem llegint al vespre, abans d’anar a dormir, al llit inclús, quan, de vegades, els ulls ja et fan figa i et salten a la ratlla equivocada o les lletres et ballen i tu no pots aturar-les.

L’estiu ja s’acaba i la tardor sempre arriba plena de nous projectes. Just immediatament abans de rebre la trucada del meu amic, acabava de formalitzar la matrícula en un curs virtual d’escriptura de contes, relats breus. Durarà dos mesos i hauré de presentar els meus treballs a un tutor que és antropòleg i escriptor. I ho he fet, aquest any sí, per matar el cuc d’una vegada i mirar d’escriure amb gràcia, ja que escric, i que us interessi el que dic.

Ho he fet en aquesta especialitat perquè darrerament m’interessen molt les narracions curtes. N’estic llegint moltes, de diferents autors. I em resulta molt curiós que els prologuistes i crítics diguin d’ells que en el relat breu assoleixen l’essència del seu bon fer literari, per sobre de les novel•les d’èxit de les quals en són autors, en alguns casos.

Però també ho he fet perquè trobo que és un art explicar les històries fent servir només aquells elements que són transcendents, aquells que són imprescindibles per la comprensió del relat, donant per entès que el lector omplirà amb el seu enginy i la seva imaginació tot allò que és accessori que no se li explicita.

I per si això no fos prou de moment, també he decidit inscriure’m en un club de lectura, per obligar-me a llegir a bon ritme. Demà mateix aniré a apuntar-me i a buscar el llibre que s’hi treballarà: Per un sac d’ossos, de Lluís-Anton Baulenas.

Text i imatge: @ricardaldea

Sou al punt d’observació d’El mussol d’Aqualata, el seu creador Ricard M. Aldea us saluda des del -volsllegir.cat-, amb la intenció d’oferir-vos el seu univers de fantasies, ficcions, pensaments o reflexions, que trobareu en el seu blog, on el mussol aporta aquests punts d’observació d’una ciutat,Igualada, on el seu protagonista hi viu. Però, més enllà d’Aqualata i més enllà d’el bosc, hi ha el món, un espai ampli i sense límits clars pel mussol, on tenen cabuda tots aquells temes que no són relatius ni a la seva vida interior ni a Igualada: lectures, pel•lícules, teatre, viatges, etc.

Article/post 1468 – Vols llegir? – volsllegir.cat