REFLEXIONS D’UNA FORMIGA de SUSANNA CARPI

‘LLOPS’

Benvolguts lectors,

Fa uns dies vaig llegir una història que explicava com es desplaça una manada de llops d’un lloc a l’altre. Em va sorprendre, gratament per cert.

Al davant hi van els més vells i els que estan malalts. Ells són els que marquen el pas de la manada per no quedar-se enrere. A poca distància, els  cinc més forts. Al mig, camina el grup més nombrós i a la rereguarda, i tancant la comitiva, el líder per protegir tot el grup, a l’esguard, de qualsevol perill que amenaci als seus. El seu lideratge és natural. No imposat. Tota una lliçó de compromís, respecte i valentia.

Vaig buscar més informació i vaig trobar que, el compromís, el respecte i la valentia, no només és cosa del mascle alfa. Entre la manada hi ha dues jerarquies: la dels mascles i la de les femelles. Generalment les femelles són les que prenen la majoria de decisions: cap on s’han de dirigir, quan descansar, quina ruta seguir, quan s’ha de sortir a caçar… Viuen en un autèntic matriarcat on la lloba és la que estableix la tònica de tota la comunitat. Els mascles ajuden a la criança i a la defensa de les famílies, respecten la femella i no mengen fins que els seus estan saciats. Aquesta actitud, no sembla molt salvatge, oi?

Com a tots, a mi també em van ensenyar que els llops són animals ferotges i sanguinaris. Qui no s’ha estremit amb alguna pel·lícula de l’Home Llop, en veure la seva voracitat i maldat? De més petits, el llop de la Caputxeta Vermella o el dels Tres Porquets, eren els dolents més dolents.

Ben diferent els veia Rodríguez de la Fuente. En parlar d’ells, semblava que estigués enamorat d’aquests bells éssers que tant rebuig ens causen a nosaltres. Bé, n’estava dels llops, dels óssos, àguiles, llúdrigues… Segurament, però, el que realment estava, era enamorat de la vida, del món i de tots els seus habitants. Sense distinció: si existeixen, és que alguna feina hi deuen fer.

De fet a la natura res passa perquè sí, tot té un sentit i la seva pròpia lògica. És una xarxa viva, un escenari on tots els seus protagonistes interactuen entre si i on res es desaprofita. Una vida se’n va i una altra viu. És una norma pura, noble, antiga i anterior a l’home. A la natura no hi ha maldat.

Fins i tot, deixeu-me concloure, que hauríem d’aprendre molt d’aquesta espècie. Tenim moltes similituds: vivim en grups familiars, ens defensem dels “llops” humans que ens envolten, i a voltes, ens toca controlar al nostre llop interior.

Però en el més fonamental, ens allunyem molt del seu esperit de solidaritat: ells no deixen mai cap membre de la seva comunitat enrere. Just el contrari que fem els humans. En el nostre orgull i supèrbia, fem al revés: posem els més forts davant i els més febles al final. Resumint: creiem que si perden el tren de la marxa, no passa res.

Pels llops el vertader sentit del camí, no és arribar primer, sinó arribar plegats.

Dit això i exposat tot plegat, com m’agradaria poder tenir una xerradeta amb en Darwin i la seva teoria de l’evolució!

Text i imatge: Susanna Carpi

volsllegir.cat us ofereix les ‘Reflexions d’una formiga’. La seva autora és la escriptora i bloguera igualadina Susanna Carpi, que l’any  2010 va debutar amb el llibre ‘Història d’una formiga’ (La Patumaire Edicions), i des del gener del 2015 expressa la seva lletra literària des del blog ‘Reflexions d’una formiga’, i que ara també podeu seguir des del volsllegir.cat

Article/post 1474 – Vols llegir? – volsllegir.cat