VLLG? / PRESENTACIÓ LITERÀRIA

Dimarts dia 27 de setembre a la Biblioteca Central d’Igualada, va tenir lloc la presentació del llibre La ràbia’,  de Lolita Bosch (Amsterdam/Ara Llibres, 2016), guardonat amb el  premi Roc Boronat 2015. L’acte organitzat per la llibreria igualadina ‘Llegim?’ amb la col.laboració de la Biblioteca Central, va ser presentat per L’escriptora i docent Maria Enrich que va conversar amb la pròpia autora d’aquesta novetat editorial, Lolita Boch.

EL LLIBRE

«Em dic Lolita Bosch, escric, faig periodisme, investigació i activisme per la pau, m’agrada viure la vida com la visc, i sóc mare. Tinc 45 anys. Però mai, fins ara, no m’havia atrevit a dir públicament que dels 14 als 17 anys vaig ser víctima delbullying. O hauria de dir que jo, també, dels 14 als 17 anys, vaig ser víctima delbullying.» D’aquesta manera tan contundent comença la novel·la de Lolita Bosch  en què parla del bullying a partir del fet d’haver-ne estat víctima quan era adolescent.

I en parla també havent sabut els abusos de què són objecte avui molts adolescents que l’escriptora ha anat a trobar, per parlar-hi i compartir-hi el dolor i la ràbia que les víctimes d’aquests abusos han de suportar, sovint en silenci. I per mirar d’ajudar-los. Perquè, ara que ha trobat el coratge d’escriure sobre l’assetjament escolar, també espera que la novel·la contribueixi a fer visible aquest problema, que avui és un tabú social encara, tot i que les xifres que l’escriptora dóna són escruixidores: un adolescent de cada quatre n’és víctima i, ara com ara, aquests nois i noies no tenen mecanismes de protecció.

La Lolita va patir insults i humiliacions, i va sentir la indiferència i el menyspreu. Va convertir-se en algú que vol passar desapercebut, una ningú, i va haver d’aprendre què és ser de ferro i només voler que els dies que passaven tan lents s’acabessin, s’acabessin, s’acabessin…

Un temps de cruel complicitat entre companys i companyes de classe, però alleujada per un diari de color verd on l’autora va començar a escriure sobre la insuportable sensació d’ofec que l’ensorrava, sobre la foscor que l’envoltava i la ràbia que va créixer pensant que seria eterna. Fins avui. Una narració que traspua emoció i sinceritat i que es llegeix amb el cor encongit, tal com l’autora va viure els anys que aquí descriu.

L’AUTORA

Va néixer a Barcelona l’any 1970, però ha viscut a Albons (Baix Empordà), els Estats Units, Índia i Mèxic, país que des de fa més de vint anys considera casa seva. És novel·lista i activista per la pau. Però també fa literatura infantil i juvenil, assaig i edita antologies. Dues novel·les seves s’han dut al cinema.

I, en total, ha escrit més de 70 llibres que han estat traduïts a diferents idiomes. Ha rebut prestigiosos premis, tant de literatura com de periodisme. Investiga constantment i des de tots els angles possibles els vincles entre la literatura, la violència i la pau.

«Odiar és anar-se’n. Marxar. Fugir. Perdre. Sentir ràbia, en canvi, és sentir-se vençut. És mirar les coses des d’una porta molt petita i molt alta que duu a un món immens que és molt avall i on gairebé tot sembla ser a les fosques. Un món on no saps per què però hi vols tornar a entrar. Fer-lo teu. Potser per trobar-hi l’única porta de sortida. La ràbia és una forma estranya d’esperança.»

Font/enllaç: Amsterdam/Ara Llibres – Llegim? Llibreria – Biblioteca Central Igualada

Article/post 1476 – Vols llegir? – volsllegir.cat