EL MUSSOL D’AQUALATA de Ricard M. Aldea

‘XARXES SOCIALS, ADÉU?’

Confesso que fa temps que em ronda pel cap la idea de “donar-me de baixa” de les xarxes socials. I em sap greu, ja que jo sempre he cregut que podrien ser eines molt potents d’intercanvi d’inquietuds, plataformes on tots podríem abocar coses de la nostra pròpia collita per donar-les a conèixer als nostres amics, virtuals o no.

Almenys així és com jo procuro fer-les servir, Facebook sobretot, on ja fa uns anys que hi sóc, compartint fotografies i les entrades que vaig fent al meu blog. A Twitter sóc un acabat d’arribar i potser és per això que no acabo de trobar-li el què, encara.

Observo que totes dues són plataformes molt utilitzades per la compartició, però no tant de continguts propis com de continguts trobats a la xarxa, raó per la qual aquests continguts acaben resultant repetitius: en un període breu de temps, poden arribar-te les mateixes comparticions diverses vegades des de procedències diferents, i aquesta allau pot repetir-se passats uns mesos.

Frases boniques i benintencionades, vídeos entendridors d’accions humanitàries, imatges colpidores d’animals maltractats, lloables exemples de solidaritat humana, crítiques ferotges als polítics, en general, i als governants, en particular, idees ocurrents i pràctiques, consells per viure més anys o per tallar la ceba en rodanxes concèntriques perfectes, receptes infal·libles que enamoraran als nostres convidats, etc., omplen les nostres retines fins a deixar-nos estabornits de tanta informació. Impossible mantenir-la al dia, impossible digerir-la tota.

Amb l’agreujant que tants impactes ens fa insensibles, per sobre exposició, als problemes que es denuncien. Això per una banda, perquè, per l’altra, aquesta utilització de les xarxes té, segons jo ho veig, un efecte pervers, paralitzador, anestesiant, que a algú deu interessar i de segur està aprofitant. I és que, un cop hem posat el polze en l’aire, la nostra consciència roman tranquil·la, el nostre cervell processa l’acció com la nostra aportació a la causa. Ja poden dormir tranquils! I no, els problemes no s’arreglen simplement posant polzes en l’aire. Està bé fer servir les xarxes per compartir el que hem vist i ens agrada o ens desagrada, però les xarxes també hi ha d’altres coses i n’hi hauria d’haver més encara.

L’altre dia parlava de les amistats a Facebook. Feia broma, però no deia cap mentida. Darrerament m’he trobat amb casos de persones a qui no conec de res que poden ser fins i tot de llocs remots que et demanen amistat. Innocentment penses que potser indirectament els hi ha arribat alguna cosa teva que els ha agradat i acceptes l’amistat. Els dies que segueixen, et dediques com un ximplet a parar atenció a les coses que publiquen i a interactuar –com diuen els experts- amb ells posant alguna de les reaccions possibles i, fins i tot, algun comentari. I així ho fas durant una setmana, deu dies potser, fins que t’adones que estàs fent el préssec i que no és que ells no interactuïn amb tu, és que, senzillament, s’han oblidat de tu, ja no els interesses. I fa ràbia. Em fa ràbia. Perquè aquest tipus de relació no té cap sentit si no és el de comptabilitzar una amistat més, com si es tractés de batre un rècord, a veure qui acumula més amics a Facebook o seguidors a Twitter.

I, tanmateix, avui m’he animat una mica en comprovar que el blog ha rebut algunes visites el cap de setmana i avui, que és dilluns, sense que hagi publicat res de nou. Serà que, malgrat tot, hi ha algú a qui interessa el que escric?

Text i imatge: @ricardaldea

Sou al punt d’observació d’El mussol d’Aqualata, el seu creador Ricard M. Aldea us saluda des del -volsllegir.cat-, amb la intenció d’oferir-vos el seu univers de fantasies, ficcions, pensaments o reflexions, que trobareu en el seu blog, on el mussol aporta aquests punts d’observació d’una ciutat,Igualada, on el seu protagonista hi viu. Però, més enllà d’Aqualata i més enllà d’el bosc, hi ha el món, un espai ampli i sense límits clars pel mussol, on tenen cabuda tots aquells temes que no són relatius ni a la seva vida interior ni a Igualada: lectures, pel•lícules, teatre, viatges, etc.

Article/post 1477 – Vols llegir? – volsllegir.cat