VLLG? / ACTUALITAT

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha presentat una nova versió d’Ortografia de la llengua catalana, una adaptació als nous temps i facilitar l’ús del català escrit,  que previsiblement serà ratificada al novembre i que inclou canvis com la resolució de dubtes davant diversos neologismes i la supressió d’accents diacrítics, que es mantindran només en 14 parelles de paraules, com ‘sí’ i ‘si’ i ‘bé’ i ‘be’.

Desapareixeran els accents que diferenciaven ‘net’ (polit) de ‘nét’ (fill d’un fill o filla), ‘soc’ (mercat) de ‘sóc’ (del verb ser), ‘molt’ (adverbi) de ‘mòlt’ (participi del verb moldre), dona (femella) de dóna (del verb donar).

A més, planteja suprimir la dièresi en derivats cultes acabats en ‘l”; escriure ‘rr’ en paraules compostes quan la segona comenci per ‘r’ -com arrítmia-; utilitzar el guió en algunes paraules compostes -com ex-directora-, i accentuar formes baleàriques de primera persona del present indicatiu d’alguns verbs, com ‘confés’ i ‘destròs’.

També preveu incorporar noves paraules com ‘aiatol·là’, ‘bloc’ i ‘cànnabis’, i s’han resolt dubtes amb topònims, neologismes, préstecs lingüístics -com ‘fitness’ i ‘gòspel’- i compostos i derivats, com ‘antisistema’ i ‘sensesostre’.

El ple de l’IEC ha ratificat aquest passat dijous 29 de setembre la Gramàtica de la llengua catalana, que arribarà a les llibreries el proper 23 novembre, es presenta com a norma a partir de la descripció actualitzada del català i els seus usos i varietats, mentre que fins ara l’obra de referència normativa havia estat la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra, publicada per l’IEC el 1918.

Els canvis més significatius que es proposen en l’’Ortografia de la llengua catalana’, són:

  • Reducció de la llista de mots amb accent diacrític, de 150 a 14. S’escriu accent diacrític únicament en 14 mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats, com: adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.
  • Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per ‘r’. És a dir, s’escriu ‘rr’ quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical: en els mots prefixats amb ‘a-‘ privatiu i ‘cor-‘ (‘arítmia’ esdevé ‘arrítmia’; ‘coresponsable’ passa a ser ‘corresponsable’); en els mots ‘eradicar’ (‘erradicar’) i ‘erumpent (‘errumpent’); i en els compostos amb els radicals grecs ‘raqui(o)-‘, ‘reo-‘, ‘rin(o)-‘, ‘rinco-‘, ‘riz(o)-‘, ‘rodo-‘, ‘-rràfia’, ‘-rrexi’ i ‘–rrinc’ (per exemple, ‘cefaloraquidi’ esdevé ‘cefalorraquidi’, i ‘otorinolaringòleg’, ‘otorrinolaringòleg’).
  • Ús del guionet en alguns mots compostos prefixats. S’escriu un guionet entre el prefix i un sintagma (exdirectora general passa a ser ex-directora general); en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats (art no figuratiu a art no-figuratiu); s’escriuen aglutinats i sense guionet un ‘sensepapers’, ‘a matadegolla’ i ‘clocpiu’, i aglutinats i amb guionet ‘déu-n’hi-do’ i ‘déu-n’hi-doret’.
  • Compostos amb el segon formant començat per ‘s’ seguida de consonant i sense ‘e’ epentètica. En compostos i prefixats cultes com: arterioesclerosi, cardioespasme o electroestàtic; però s’escriu microscòpic, termòstat, atmosfera…
  • Accentuació de les formes baleàriques de la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs de la primera conjugació. En són alguns exemples ‘anomèn’, ‘confés’, i ‘destròs’.
  • Les dels verbs acabats en ‘-enar’ i ‘-esar’ van ara amb accent greu (è), com ‘anomèn’, ‘esmèn’, o ‘remèn’; les dels verbs acabats en ‘-essar’ amb accent agut (é), com ‘confés’, ‘exprés’, o ‘ingrés’; i les dels verbs acabats en ‘-osar’ i ‘-ossar’ amb accent greu (ò), com ‘dispòs’, ‘impòs’, ‘destròs’.
  • Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en ‘-al’, com ‘fluidal’, ‘laical’, ‘helicoidal’ o ‘trapezoidal’.
  • A banda d’aquests canvis, s’han incorporat entrades noves com ‘aiatol·là’, ‘blog’  o ‘cànnabis’, i s’han modificat gràficament mots com ‘nietzschià’, que esdevé ‘nietzscheà’, o ‘sèquia’ que passa a ser ‘séquia’. També s’han resolt alguns dubtes en relació amb antropònims i topònims (Dèbora, Raül, Rubèn; el Figueró, Montgrony, Binibèquer) i en relació amb alguns neologismes i manlleus freqüents de grafia vacil·lant que encara no recull el DIEC. És el cas de lèxic patrimonial com ‘cotó-en-pèl’ o ‘menysestimar’;manlleus com ‘fitness’, ‘gòspel’, ‘gruyère’, ‘off the record’; i compostos i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre.

Font/enllaç: Institut d’Estudis Catalans

Article/post 1483 – Vols llegir? – volsllegir.cat