REFLEXIONS D’UNA FORMIGA de Susanna Carpi

‘TARDOR’

Benvolguts lectors,

Ja ha arribat. Ja la tenim aquí…i com l’esperava!

Després de mesos intensos de calors insuportables, la tardor comença a treure al nas.

No fa massa anys, aquesta estació  era sinònim de tristesa, de l’acabament d’un període de llum i vitalitat. De gaudir de l’aire lliure.

Els anys ens canvien, o potser senzillament, és que l’edat ens dóna una perspectiva diferent:  aprenem a veure i entendre que totes les estacions són necessàries i tenen el seu propòsit.

Recordo que fa un temps, molt temps, quasi immemorial, per a mi l’any no començava l’1 de gener, sinó el 15 de setembre quan els meus fills començaven l’escola. L’estiu tancava un cercle i la tardor en començava un altre. El batibull de preparar tot el que calia tenir a punt per l’escola i d’emprovar la roba d’hivern de l’any passat, el treball, la feina de casa, no deixava massa temps per gaires coses més. La sorpresa agradable de veure com han crescut els fills, s’entrellaçava  amb la despesa econòmica que representen dos dits més de pantaló, camisa, o anorac  i un parell de números més de sabates i esportives.

Potser va ser aleshores, quan els meus fills van acabar els estudis, i també van deixar de créixer en alçada, quan aquesta estació, va començar a prendre una altra dimensió en el meu sentiment i imaginari.

La tardor ens ve a recordar que toca recollir-nos de nou, de fer introspecció personal, deixant i canviant la disbauxa d’estiu, per un temps que ens anuncia que aviat serem a l’hivern.

Només cal anar a mercat per poder veure com ha canviat el color de les fruites i les verdures: l’ataronjat de les carbasses, el torrat dels moniatos, el verd moscatell del raïm, el carbassa intens dels caquis.

El nostre cos també canvia i ens demana més dolçor.

Pels que hem renunciat als sucres refinats, s’obre un temps de gustos entranyables com ara el de les figues o el de les peres d’hivern. Els fruits secs ja són nous, i el paladar s’estimula i ho agraeix.

Els boscos comencen a agafar aquells colors tan bonics. Canvien el seu verd intens per una amalgama de rojos, torrats, taronges…i els arbres de fulla caduca, comencen a deixar caure les seves fulles per entrar en un període d’hibernació. Saben que se n’han de desprendre per iniciar el seu retir particular cap al seu interior, i adormir-se en el seu son profund per fora, per seguir treballant per dintre.

La Fageda d’en Jordà, és bonica tot l’any, però per a mi, res comparable a l’acabament de la tardor, quan pots caminar sobre una catifa de fulles, que sembla que esperin ser trepitjades per anar transformar-se en l’adob, que tornarà a donar vida exterior a l’arbre  que els va donar vida, i en ell, podran créixer de nou, fulles noves que faran el mateix viatge que han fet les anteriors

No trobeu que té un simbolisme preciós?

És hora de fer canvi d’armari. Toca canviar la màniga curta per la llarga, les sandàlies per les sabates tapades… Començar a pensar a posar a punt la calefacció. També l’olla al foc per preparar sopes i cremes de verdures calentones i reconfortants. Temps de llegums i d’escudella barrejada, de bolets, panellets i castanyes. De dies més curts i nits més llargues; i com ve de gust sentir-se embolcallat per la vànova i les mantes quan el fred comença a riure!

Amics meus, recolliment i sensacions en estat pur. Que la gaudiu.

Text i imatge: Susanna Carpi

volsllegir.cat us ofereix les ‘Reflexions d’una formiga’. La seva autora és la escriptora i bloguera igualadina Susanna Carpi, que l’any  2010 va debutar amb el llibre ‘Història d’una formiga’ (La Patumaire Edicions), i des del gener del 2015 expressa la seva lletra literària des del blog ‘Reflexions d’una formiga’, i que ara també podeu seguir des del volsllegir.cat

Article/post 1485 – Vols llegir – volsllegir.cat