Relats

Un elefant a la llibreria: ‘Autòmat’

UN ELEFANT A LA LLIBRERIA de Ricard Closa

‘AUTÒMAT’

La Doris seu en una taula de l’Autòmat, un d’aquells bars moderns i econòmics tan populars als anys de la Gran Depressió en que els clients es serveixen directament d’unes màquines expenedores després de dipositar-hi unes monedes.  

La noia emprèn la rutina del cafè soluble a l’instant i el bunyol ensucrat abans d’anar a la feina, torn de nit en un taller de costura clandestí del carrer vint-i-nou. Un fred blanquinós l’abraça, ni tan sols s’ha tret l’abric, li fa mandra. El rònec radiador que no escalfa prou i la remor cadenciosa que ve dels plafons de llum del sostre la sumeixen en una llangor de merenga. Passa l’estona i les minuteres l’indiquen que ja és l’hora de marxar, s’alça i es dirigeix cap a la porta, però just en el llindar alguna cosa li impedeix creuar-lo. Les cames en rebel·lia i una terrible sensació de buidor a l’estómac la deixen clavada en el petit espai que separa el dins del fora.  

Una parella riu a l’entrar, passen pel seu costat indiferents. Un vell borratxo tentineja fora el carrer aferrat a un bossa de paper que amaga una ampolla de bourbon. D’un embornal en vessa vapor a batzegades i el cel agafa un to gris opac de camí cap a la nit.

La Doris resta immòbil. No se’n sap avenir. Veu com el rellotge avança impecable, quasi pot sentir el tic-tac retronar dins el cap. Ja fa tard. Decideix tornar-ho a provar, intenta fer una passa endavant. Inútil.  Mentre espera no sap ben bé què, confosa, al costat del vidre de la porta, entra un noi vestit amb una granota de color vermell que se la mira de dalt a baix. L’agafa amb suavitat d’un braç i l’acompanya cap a la taula on l’asseu. Ella es deixa fer.

El noi li treu el barret amb cura de no despentinar-la i li ressegueix el clatell amb el polze, lentament. La noia respira amb calma, és com si hagués estat esperant aquell moment tota la vida.  El jove de repent troba el descosit, aparta un floc de cabell i retira un trosset de pell. De dins en tiba un petit manyoc de cables elèctrics de diferents colors. En desembulla alguns, els aparta, se’ls mira amb deteniment fins que, amb una rialla de satisfacció en tria un de desfilat. L’escapça amb unes tenalles que es treu de la butxaca, refà la connexió amb cinta aïllant i torna a lloc la tapa sintètica, el cabell de niló i el barret.  Ella l’aguaita amb aquells ulls negres, eixuts de mirada i un fals somriure desdibuixat.  Ell escriu  alguna cosa en un fitxa de cartró que diposita a la butxaca de l’abric d’ella i surten del local junts per agafar direccions oposades.

A l’ampit de la finestra una fruitera plena a vessar de color i de vida es marcirà, lenta però inexorablement.

Text: Ricard Closa / Imatge: “AUTÒMAT”  oli sobre tela  71X94  1927  Edward Hopper

“Un elefant a la llibreria” és el prestatge des d’on us explicaré contes. La ironia, l’absurd, el surrealisme hi seran presents i intentaré que cada conte s’inspiri en alguna imatge: Pintures de Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Edward Hopper, René Magritte, Salvador Dalí o fotografies de Joan Fontcuberta, Colita, Robert Capa, J.H. Lartigue, Henri-Cartier Bresson, Dora Maar…  

Em dic Ricard Closa, sóc contista, somiador i una mica farsant, i us espero en aquest racó del “volsllegir.cat” per enredar-vos inofensiva i alegrement.

Article/post 1490 – Vols llegir? – volsllegir.cat

1 Comment

  1. Jesús

    No esperava menys de vós, mestre Ricard. Deliciós. Com un vol-au-vent de llamàntol amb rossinyols.

Leave a Reply

Theme by Anders Norén