REFLEXIONS D’UNA FORMIGA de Susanna Carpi

‘UN MAL DOLENT’

Benvolguts lectors,

Els que ja teniu una certa edat, recordareu què volien expressar quan algú deia, quasi en un mormol: té un mal dolent.

La paraula els feia por, encara ens en fa. Deixar sortir dels nostres llavis el mot fatídic, no ens agrada. I és que sovint, l’associem indiscutiblement, amb patiment i  mort.

Però té nom: càncer. Un dia algú li va posar. Sembla ser, que podria haver estat Hipòcrates. Potser perquè li va semblar que s’assemblava a un cranc. Amb un nucli dur i moltes potes, i per la tenacitat i força en què aquest animal agafa a les seves preses.

No és fàcil d’entendre que el propi cos ja no sigui el teu amic. Que es rebel·li contra un mateix sense cap mena de compassió.

Perquè, d’on ve el càncer? Per on ha entrat? Qui li ha ordenat que comenci a destruir teixits, òrgans o sistemes? És hereditari? L’ha provocat la ment? L’ambient contaminat que respirem? El menjar ple d’additius, conservants i colorants? La contaminació electromagnètica? Per què potser no som prou feliços? Perquè, perquè, perquè…

Segurament existeixen tantes respostes com persones. Per alguns, són emocions no resoltes. Per altres, la causa és l’estrès i la conseqüent baixada de defenses. La vida poc saludable que portem.

I com o amb què s’ha d’afrontar aquest cranc quan ha trobat un bon hàbitat dins nostre? Què és més encertat, deixar-ho tot en mans dels oncòlegs i cirurgians? O prendre partida amb el que t’està passant i buscar alternatives viables, encara que no reconegudes ni acceptades pel sistema sanitari actual?

Qui té la raó? Doncs cada afectat hauria de tenir la seva pròpia veu. Seria un gran avenç, que cada cas fos  una elecció madurada individualment i amb coherència, i per sobre de tot, respectada per tot l’entorn del malalt. No hi ha fórmules màgiques per enfrontar-nos al càncer, però tampoc, és necessàriament cap sentència de mort ineludible.

Us heu adonat, que quan sabem que algú té càncer, ens el mirem i li parlem de forma diferent? Hi ha qui s’acosta amb facilitat a la persona, mentre altres se n’allunyen com si el seu mal s’encomanés. Uns amb una certa compassió i altres amb verdader pànic. No tothom està preparat per acceptar que el dia que naixem comencem a morir, i el càncer ens recorda la nostra vulnerabilitat. Res a dir, i si molt a respectar en els dos casos.

La meva àvia sempre ens deia, que quan naixem, Déu encén una espelma en algun lloc que desconeixem. La durada de la flama, i per tant de la nostra vida, dependrà de la llargada de cera que se’ns hagi atorgat.

Per ella, el destí de cadascú, ja estava disposat en néixer i ningú se’n podia escapar. Res de què ens el forgem dia a dia. Qui ho pot discutir amb certesa si tenia o no raó?

Per tant, deixeu-me fer d’advocat del diable: I si fos que tots hostatgem, sense saber-ho, una tèrbola voluntat oculta que li dóna l’ordre per destruir-nos quan ens toca? Per ferir en profunditat el nostre organisme com si es tractés d’una càrrega de fons, quan parlem del càncer? Sense cap mena d’explicació raonable fora del destí?  Perquè, és que hi ha cap malaltia que sigui raonable? Hi ha qui diu,  que l’estat natural del ser humà és la salut. Doncs perquè emmalaltim? No serà que l’estat natural dels humans és l’alternança? Almenys en aquests moments de l’evolució humana. Avui tenim metges; abans tenien curanderos, xamans, remeieres o bruixots. La malaltia és tan vella com el món habitat. O és que no es posen mai malalts els animals i les plantes?

Sigui com sigui, us desitjo de tot cor, que la vostra espelma sigui duradora i la seva flama potent i enlluernadora. Que si el destí ens ve donat, el sapiguem acceptar amb serenitat. O si pel contrari, som nosaltres qui l’anem construint cada dia amb les nostres accions i pensaments, saber-hi posar una bona dosi d’optimisme i saviesa per afrontar-lo amb dignitat.

Amb total llibertat de pensament i acció.

Text i imatge: Susanna Carpi

volsllegir.cat us ofereix les ‘Reflexions d’una formiga’. La seva autora és la escriptora i bloguera igualadina Susanna Carpi, que l’any  2010 va debutar amb el llibre ‘Història d’una formiga’ (La Patumaire Edicions), i des del gener del 2015 expressa la seva lletra literària des del blog ‘Reflexions d’una formiga’, i que ara també podeu seguir des del volsllegir.cat

Article/post 1499 – Vols llegir? – volsllegir.cat