EL MUSSOL D’AQUALATA de Ricard M. Aldea

‘OSHA’

Em va arribar una carta estranya. Feia molts anys que jo no rebia una carta de ningú, de manera que ja resultava estrany que algú m’escrivís, però el que feia veritablement inusual a la missiva era l’idioma en què estava escrita, inintel·ligible per a mi. Els signes que componien les paraules recordaven, en un primer moment, els jeroglífics de les piràmides; però no eren signes egipcis, ho vaig veure de seguida.

Qui fos que m’escrivia havia plegat els folis en tres parts per ficar-los al sobre de correu aeri que vaig rebre. No venia dirigit a mi, sinó a la direcció, pis i porta que em corresponien. Osha havia utilitzat l’anglès per escriure el sobre, on, al revers, constava que vivia al 25 de Palaugaa street, Iqaluit, Nunavut.

La curiositat va substituir a la perplexitat inicial i de seguida em vaig posar a investigar. Em vaig asseure davant l’ordinador i vaig obtenir algunes respostes. Osha és un nom inuit que significa fill del sol. La ciutat d’Iqaluit existeix i és la capital de Nunavut, territori canadenc. Inuits són els pobles esquimals que habiten les regions àrtiques d’Amèrica. Així queOsha havia escrit la carta en inuktitut, un sil·labari desenvolupat a finals del segle XIX com a mètode d’escriptura esquimal.

Aclarit això, vaig intentar desxifrar el contingut de la carta, però em va resultar impossible, atès que la llengua esquimal no apareix en el traductor de l’ordinador i, encara que hi fos, no podia transcriure el text perquè el meu teclat no està preparat per escriure aquests caràcters.

El fet és que, arribat a aquest punt, vaig deixar l’ordinador i em vaig dedicar a altres coses. I, mentre ho feia, anava donant-li voltes a l’assumpte, pensant, sobretot, en què era el que Osha hauria volgut fer-me saber. No hi va haver manera de treure l’entrellat, ni aquell dia ni els que van seguir, de manera que, a poc a poc, em vaig anar oblidant de la carta.

Mesos després, la vaig trobar en el meu despatx, oculta sota una pila de llibres. Va ser aquest dia quan vaig decidir respondre a Osha.

“Hola, Osha! Com estàs? Em dic Robert i t’escric des de Catalunya, on vaig rebre una carta teva que mai vaig poder traduir. No obstant això, crec que no he de deixar-la sense resposta i per això t’escric, encara que amb una mica de retard. Ho faig en la meva llengua, un idioma que tu no entendràs. Després ho passaré a l’anglès, per si de cas a Nunavut no teniu traductors de català.

Tenint en compte totes les circumstàncies, després de donar-li moltes voltes, he acabat convençut que em vas escriure en inuktitut com a forma de reivindicació de la vostra identitat nacional. No sé si vas enviar la teva carta a Catalunya sabent que aquí tenim un estatut similar al vostre, de territori autònom integrat en un territori més gran anomenat Espanya. Jo m’inclino a pensar que si, que la vas escriure sabent-ho. Si és cert que la vostra llengua s’està recuperant al teu país (no ho afirmo, però ho he llegit), no és cap disbarat pensar que el moviment nacionalista inuit continua avançant amb l’esperança d’obtenir més independència de la que teniu des de 1999, quan el Canadà us va concedir un territori propi.

Nosaltres, els catalans, som un país sense estat, però tenim una llengua, una història i una cultura pròpies i diferents de les de l’estat espanyol. Crec que en això som com vosaltres, els inuits. No sé si és el vostre cas, però aquí, a Catalunya, cada dia que passa hi ha un anhel més gran d’independència per part de la gent.

I també crec que la carta no és única, que en vas escriure més i les vas enviar a llocs amb una problemàtica com la nostra. I que ho vas fer per la vostra causa, que és una causa justa.

Però també és possible que la raó per la qual vas escriure en inuktitutsigui una altra i jo estigui molt equivocat, influït sens dubte per l’ambient polític que respirem per aquí.

No m’allargo més perquè tot el que puc fer sobre tu són conjectures. Ni tan sols sé si ets home o dona, perquè crec que al teu país Osha s’utilitza indistintament per a uns i altres, encara que ni tan sols d’això n’estic segur.

Si arribes a llegir aquesta carta, espero que la contestis. En anglès, sis plau, perquè jo pugui traduir-la i saber què em dius”.

Text i imatge: @ricardaldea

El Mussol d’Aqualata us saluda des del -volsllegir.cat- i us ofereix el seu univers, un món de ficcions, pensaments i reflexions que el seu creador, Ricard M. Aldea, comparteix amb vosaltres des del seu blog (ricardaldea.cat). El mussol viu a Aqualata, però també es mou en un espai de límits imprecisos que anomena genèricament El bosc, on guarda tot allò que no té a veure ni amb la ciutat ni amb els seus Udols.

Article/post 1506 – Vols llegir? – volsllegir.cat