VLLG? / ACTUALITAT

El ple de l’Institut d’Estudis Catalans va ratificar aquest dimarts 25 d’octubre “per consens” la nova versió de l’Ortografia catalana, tres setmanes abans del previst. Aquest resultat final ha estat fruit d’una feina duta a terme per espai  de més de tres anys, durant els quals hi ha hagut 57 reunions del grup de treball i 15 discussions en el ple de la Secció Filològica.

L’Ortografia catalana estarà disponible a la xarxa a finals d’any i es publicarà en paper a principis de 2017. Es preveu un període de transitorietat de quatre anys perquè els canvis es vagin coneixent i integrant.

Amb relació a la proposta ortogràfica que es va presentar el 29 de setembre, en la versió final s’han introduït dos canvis. Per una banda, respecte als polèmics accents diacrítics, s’ha salvat el de sòl/sol, de manera que la llista queda formada per 15 mots en lloc dels 14 inicials, i “es reforça el caràcter facultatiu del diacrític en els caos que el context ho faci imprescindible”.

Per altra banda, atenent a “raons etimològiques”, el mot erumpent no s’escriu amb rr, sinó que manté la grafia amb una r, contràriament al que s’havia recollit en un inici. A més, es reforça el caràcter facultatiu del diacrític en els caos que el context ho faci imprescindible.

Els canvis més significatius que es proposen a l’Ortografia catalana, són:

  • Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat perr. S’escriu rr quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical: en els mots prefixats amb a- privativa o cor- (arítmia esdevéarrítmia; coresponsable passa a ser corresponsable); en el mot erradicar i derivats; i en els compostos amb els formants grecs raqui(o)-, reo-, rin(o)-,rinco-, riz(o)-, rodo-, -rràfia, -rrexi i -rrinc (per exemple, cefaloraquidiesdevé cefalorraquidi, i otorinolaringòleg, otorrinolaringòleg).

  • Ús del guionet en mots compostos i prefixats. S’escriu un guionet quan el prefix precedeix un sintagma (exdirectora general passa a ser ex-directora general, i viceprimer ministre, vice-primer ministre); en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats (per exemple, el no-alineament però la no confessionalitat de l’Estat; art no figuratiu‘abstracte’ esdevé art no-figuratiu); s’escriuen aglutinats i sense guionet expressions lexicalitzades com un sensepapers o una contrarellotge (però amb guionet déu-n’hi-do i cotó-en-pèl, si porta accent gràfic en el primer component), i també compostos no reduplicatius com ara a matadegolla,picabaralla o clocpiu. Finalment, es posa en relleu l’ús discrecional del guionet en casos d’homonímia (co-rector, ex-portador, per a diferenciar-los de corrector o exportador) o per a evitar grafies detonants (ex-exiliat,ex-xa, en comptes de exexiliat o exxà).

  • Mots compostos i prefixats amb el segon formant començat pers seguida de consonant. S’hi escriu una e epentètica quan el segon formant coincideix formalment i semànticament amb un mot català:arterioesclerosi (esclerosi), cardioespasme (espasme), electroestàtic(estàtic) o feldespat (espat); però, en canvi, microscòpic, termòstat,atmosfera

  • Accentuació de les formes baleàriques de la primera persona del present d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació acabats en -enar, -esar, -essar, -osar i -ossar. En general, s’escriuen amb accent greu les dels verbs acabats en -enar, -esar, -osar i -ossar:anomèn, esmèn, remèn (però berén, estrén, ordén); avès, palès (peròsospés); dispòs, impòs, supòs; desglòs, destròs (però esbós, endós). En canvi, s’escriuen amb accent agut les dels verbs acabats en -essar: confés,ingrés, interés (però disfrès).

  • Reducció de la llista de mots amb accent diacrític. S’escriu l’accent diacrític únicament en quinze mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es,mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, sòl/sol,són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats d’aquests mots, com adeu, adeu-siau, marededeu,rodamon, a contrapel, entresol o subsol.

  • Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en el sufix -al. S’escriuen sense dièresi quan el mot primitiu no presenta un hiat:fluidal (fluid), laical (laic), col·loidal (col·loide), helicoidal, trapezoidal… En canvi: proïsmal (proïsme), veïnal (veí).

A banda d’aquests canvis, en el text s’han inclòs mots que han entrat recentment en el DIEC, com aiatol·là, blog o cànnabis, o la grafia dels quals ja havia estat modificada, com nietzscheà (abans nietzschià) o séquia (abans sèquia).

En l’exemplificació, també s’han volgut fer especialment visibles alguns noms propis que tradicionalment han estat objecte de dubte (Abigail, Dèbora, Raül, Rubèn; el Figueró, Talteüll, la Salzadella, Binibèquer) i alguns mots i expressions de grafia vacil·lant que encara no recull el DIEC. És el cas d’alguns mots patrimonials combrunz, cotó-en-pèl, menysestimar o xep-a-xep, de locucions com d’arrapa-i-fuigo can penja-i-despenja, d’alguns manlleus d’ús freqüent com aiguagim, fitnes,gòspel, gruyère, jacuzzi, kebab, off the record o sushi, i d’alguns compostos i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre.

Font/enllaç: Institut d’Estudis Catalans

Article relacionat: ‘Lifting’ al català: de 150 accents diacrítics, ara només en tindrem 14 (volsllegir.cat – 01.10.2016)

Article/post 1510 – Vols llegir? – volsllegir.cat