EL MUSSOL D’AQUALATA de Ricard M. Aldea

‘ESTIMAT DOCTOR…’

Sé que és com cometre un sacrilegi, però tot i així crec que he de reescriure aquest conte. No ens ha de semblar bé tot el que l’Ernie hagi escrit pel sol fet que es tracti de Hemingway. Per a mi, “Escriu un lector” no és un bon relat.

.oOo.

La dona estava asseguda a la tauleta del seu dormitori i repassava la carta que acabava d’escriure d’una tirada. Tenia un braç recolzat sobre un diari doblegat per la meitat, obert per la pàgina de l’ “Opinió del doctor”.

Roanoke, Virginia

6 febrer 1933

Estimat doctor:

Li escric per demanar-li un consell molt important per a mi. És un tema delicat sobre el qual no m’atreveixo a preguntar als meus pares. Per això recorro a vostè; els seus consells sempre m’han semblat encertats i hi confio.

Em vaig casar amb un soldat en 1929 i aquell mateix any el van destinar a Shanghai. Va estar-s’hi tres anys; després va tornar als Estats Units, però a casa de la seva mare, que viu a Arkansas. Llavors em va escriure per dir-me que l’havien llicenciat i per demanar-me que em reunís amb ell.

Em vaig presentar amb la nostra filla, que va néixer quan el meu marit estava a la Xina, i vaig descobrir que seguia un tractament a base d’injeccions. Li vaig preguntar i em va dir que li havien encomanat la sífilis, però em va assegurar que quan acabés de medicar-se estaria curat del tot.

Jo no sé ben bé que és la sífilis i només tinc una idea vaga de com es contrau, però sovint he sentit dir al meu pare que val més estar mort que tenir aquesta malaltia. Jo crec al meu pare, però sobretot voldria creure al meu marit.

Déu meu! Sé que un militar ha de fer el que li manin, anar allà a on l’enviïn, però ha passat tant de temps fora de casa! Ni tan sols coneixia a la nostra filla! I per què no va venir a Roanoke?

Estic confusa, doctor! Pot vostè ajudar-me? Confio que si, per la foto del diari sembla intel·ligent i amable. Segur que m’ajudarà a prendre una decisió.

A continuació, la dona signava amb el nom de soltera.

Deu minuts més tard, estripava la carta.

Text i imatge: @ricardaldea

El Mussol d’Aqualata us saluda des del -volsllegir.cat- i us ofereix el seu univers, un món de ficcions, pensaments i reflexions que el seu creador, Ricard M. Aldea, comparteix amb vosaltres des del seu blog (ricardaldea.cat). El mussol viu a Aqualata, però també es mou en un espai de límits imprecisos que anomena genèricament El bosc, on guarda tot allò que no té a veure ni amb la ciutat ni amb els seus Udols.

Article/post 1517 – Vols llegir? – volsllegir.cat