REFLEXIOS D’UNA FORMIGA de Susanna Carpi

‘TÒXICS’

Benvolguts lectors,

Certament no podem negar que existeixen tòxics al món i a la nostra vida. Alguns són del regne vegetal i altres del regne animal. Els humans encaixaríem en el segon, ja que ni que siguem racionals, no deixem de ser molt animals.

De molts d’ells ens n’hem de cuidar i a voltes protegir, del que més però, de la nostra pròpia inconsciència. Per posar un exemple: no podem menjar bolets verinosos per molt bonics que siguin perquè la palmarem. O tastar les boletes del boix grèvol que tant ens agrada com a guarniment per Nadal sense anar de pet a urgències. Us imagineu conviure amb escorpins o aranyes mortíferes, sense posar-hi límits o distància? I viure en un paratge idíl·lic si al costat hi ha indústries contaminants, i creure que no ens afectarà la salut? Auto enganyar-nos, és amb freqüència, una addicció que va a més.

Per altra banda, moltes plantes que són tòxiques en origen, també el verí d’alguns animals, es converteixen en medicaments quan estan processats. Tot i així, si d’alguna medicina n’abusem, l’espifiarem de valent. Vindria a ser el que diu aquella màxima ” La dosi fa el verí”.

Actualment parlem molt de les persones tòxiques. S’escriuen articles fins a l’infinit,  i també fins a l’infinit, hi ha llibres i més llibres que en parlen. Existeixen, no hi ha cap dubte. Són persones de difícil digestió.  La societat en la què vivim fomenta l’actitud malsana en crear narcisistes i psicòpates, però abans de continuar, crec que és necessari acceptar que tots i cadascú de nosaltres tenim trets tòxics per molt evolucionada o equilibrada que sigui la persona.

Us heu parat mai a fer un repàs de les pròpies conductes? Podeu imaginar que mai hàgiu comès algun error o alguna actitud negativa cap els altres o cap a vosaltres mateixos? És impensable oi? En la majoria de casos però, segur que no hi havia la intenció de fer mal. Aquí és on cal posar l’atenció.

Fins i tot la Mare Teresa de Calcuta, sembla que no va ser tan abnegada i entregada als pobres, sinó que creia que hi havia bellesa en veure com els pobres acceptaven el seu destí, que era patir com ho va fer Jesús a la Creu. Per tant no calien massa calmants, higiene, menjar adequat, ni recursos humans, ja que segons ella, el món hi sortia guanyant amb el seu patiment. I el més trist és que no era per falta de recursos econòmics, sinó per la seva peculiar concepció de la vida i la mort.

Però deixem-nos de santes fetes a mida. Tots som àngels o dimonis en algun moment.

El verdader problema radica en qui no reconeix les seves actituds tòxiques com a tals, i crea una estructura i una forma de vida en què tothom té la culpa del que els passa i manipula als altres de forma premeditada, conscient i reiterada cap el propi benefici.  Aquí sí que hi ha toxicitat. Hi ha qui s’estima tant el poder, des de qualsevol àmbit, que converteixen als demés en objectes per fer servir i després llençar, que no respecta cap límit i no sent mai culpa ni remordiments quan fan mal als demès. Us sona aquesta conducta?

Són vampirs emocionals, però perquè ens xuclin la sang, primer ens hem de deixar clavar els ullals al coll. Alerta doncs, en deixar desprotegida la gola davant de certs personatges, ja que són molt hàbils en l’art de la disfressa.

Quan estem en contacte amb persones que estan constipades o engripades, correm el risc de contagiar-nos, si nó tenim les defenses del nostre cos ben alimentades. Amb les persones tòxiques passa el mateix: correm el perill de què ens arrosseguin cap al seu cau de misèria emocional, si no tenim les idees clares i l’autoestima en forma.

Com deia la meva mare… ai les mares! Ens avisava dient: Ulls oberts i orelles dretes, com fan els conills quan presenten algun perill.

Text i imatge: Susanna Carpi

volsllegir.cat us ofereix les ‘Reflexions d’una formiga’. La seva autora és la escriptora i bloguera igualadina Susanna Carpi, que l’any  2010 va debutar amb el llibre ‘Història d’una formiga’ (La Patumaire Edicions), i des del gener del 2015 expressa la seva lletra literària des del blog ‘Reflexions d’una formiga’, i que ara també podeu seguir des del volsllegir.cat

Article/post 1536 – Vols llegir? – volsllegir.cat