EL MUSSOL D’AQUALATA de Ricard M. Aldea

‘EL CINEMA’

El senyor Poblet fa dies que no seu a escriure, ha estat ocupat en coses més mundanes.

La Cassandra ha trobat una feina que l’ocupa els matins, i ell la troba a faltar. Per ajudar-la, es cuida de la intendència de tots dos pisos; posats a fer, ja que ha de sortir de casa per a ell, ¿què li costa de fer la compra per a ella, també? Ara que ja es defensa entre els fogons, també prepara el dinar per tots dos, per tots quatre si és dimecres, que els seus fills ja saben que surten junts. Tot plegat li ocupa molt temps ―a ell que és lent d’execució, com ja sabeu― ara que encara no té per mà les rutines que la nova situació comporta. Però això és una simple qüestió de temps. I ell ho sap i no es desespera, l’escriptura no corre pressa.

A més, s’ha escaigut que entre abans i ara hi ha hagut les festes de Nadal i Reis i, tot i que les celebracions han sigut escasses perquè la família de la Cassandra és curta,  tampoc no han faltat. Ja se sap, el mes de desembre és rar per tot això, perquè entre compromisos familiars, compres de regals, dies festius que s’acumulen, desitjos de felicitat i prosperitat, fires i cavalcades, es fa difícil mantenir la vida d’hàbits senzills a què està tan acostumat el senyor Poblet. I no és que ell estigui en contra d’aquestes festes ―que no ho està, si no és del consumisme que es desferma i es concentra en aquestes dates, que considera excessiu― és que s’enyora de la seva vida tranquil·la i entén que tres setmanes d’anarquia i disbauxa són massa, per ell.

Però ara ja comença a recuperar la normalitat i avui, per fi, s’asseu al seu despatx i força la memòria per a fer un repàs de les darreres setmanes, disposat a omplir alguna pàgina .

L’arribada de l’hivern l’ha sorprès capficat en la redacció d’un relat sobre la cosa més estranya que li ha passat mai. És un relat que se li resisteix i decideix deixar-lo aparcat uns quants dies. L’aïllament a què el sotmeten algunes històries quan intenta explicar-les amb paraules escrites el manté desconnectat de la realitat ciutadana. Quan es troba en aquesta situació, amb prou feines surt de casa i, si ho fa, el seu cap està més pendent de resoldre dificultats narratives que d’observar el seu entorn.

Per això li ha passat per alt que el president ha estat a la ciutat. Ho llegeix en un diari local abandonat sobre el taulell d’un bar i li sembla estrany perquè el president ha vingut a inaugurar oficialment el cinema de l’ateneu, tot i que la primera projecció pública serà uns quants dies més tard. “¿Que potser ens han assignat la filmoteca nacional i jo no m’he assabentat?” ―es pregunta, perplex perquè no entén que el president del país hagi d’anar pel territori ―com els agrada als polítics la paraula territori!― inaugurant cinemes. I es malfia i acaba pensant que es tracta d’una ostentació propagandística de l’equip que governa la ciutat. És a principis de desembre i al carrer hi veu cartells que prometen un Nadal de pel·lícula. L’eslògan es refereix a la inauguració de la sala de cinema, que és el fet estel·lar d’una programació nadalenca que, per la resta, és idèntica a la dels últims anys.

L’ateneu és una entitat molt activa. Funciona des de mitjans del segle XIX, i gràcies al seu entossudiment ha sigut possible que la ciutat torni a tenir cinema després que, fa gairebé tres anys, tanquessin les úniques sales de projecció que hi havia, que eren d’iniciativa privada. El senyor Poblet celebra que una entitat d’origen popular i l’ajuntament de la ciutat, apleguin els seus esforços per tirar endavant un projecte com aquest, tan demanat pels veïns. I encara li sembla més bona notícia que el resultat sigui tan bo com el que veu amb els seus propis ulls quan va amb la Cassandra a veure una pel·lícula d’amor entre Brad Pitt i Marion Cotillard, espies durant la Segona Guerra Mundial.

Una sala digna, amb equips de projecció i so d’última generació, com la que sempre hauria hagut de tenir la seva ciutat.

Text i imatge: @ricardaldea

El Mussol d’Aqualata us saluda des del -volsllegir.cat- i us ofereix el seu univers, un món de ficcions, pensaments i reflexions que el seu creador, Ricard M. Aldea, comparteix amb vosaltres des del seu blog (ricardaldea.cat). El mussol viu a Aqualata, però també es mou en un espai de límits imprecisos que anomena genèricament El bosc, on guarda tot allò que no té a veure ni amb la ciutat ni amb els seus Udols.

Article/post 1555 – Vols llegir? – volsllegir.cat