UN ELEFANT A LA LLIBRERIA de Ricard Closa

‘PERFUMS I BIMOTORS’

L’Amelia Mary va arribar a Hendaia un diumenge de primers de juny. Encara no feia calor i el Cantàbric envaïa la platja amb onades impetuoses i fredes. Es va fer plantar la caseta de lona per un mosso basc mentre esperava dreta, amb els ulls mig aclucats, de cara a un sol que amb prou feines escalfava.  Quan l’escarràs va haver acabat l’Amelia Mary hi entrà i es posà un vestit de bany escotat, sense esquena i sense aquella ridícula faldilleta que tant odiava i que havia tallat ella mateixa. Després es cobrí el cap amb una pamela a la que també li havia arrencat unes horroroses flors d’organdí i s’assegué damunt la sorra a esperar.

L’Amelia Mary feia ben poc que havia aterrat després de travessar l’Atlàntic en solitari pilotant el seu bimotor. Enyorava tant l’aïllament  de la cabina i aquella olor d’oli lubricant i de benzina  que li quedava a la pell després de cada vol que tots els honors que li havien dispensat com la gran heroïna que era, no la compensaven en absolut. Només hi havia una cosa, algú prou especial capaç de fer que allò valgués la pena i que per això estigués esperant en aquella platja de moda on no hauria anat mai per voluntat pròpia.

A la Cocó la va conèixer a Los Angeles, en una recepció de la Lockheed Aircraft  Corporation, on es presentava el nou monoplà que ella pilotaria. L’Amelia Mary no estava gens avesada a atendre les qüestions del cor. Només tenia ulls per l’aviació, els motors i volar. Això sí que l’enamorava. Però aquell vespre la Cocó, que mostrava l’esveltesa del seu cos cenyint-lo dins una granota de raió blanc, li va oferir una copa de Bollinger glaçada i se li acostà a cau d’orella per demanar-li amb veu de vellut: Quan em portaràs a volar?  

L’Amelia Mary no entenia què era el que l’havia captivat d’aquella manera, si la pell nacrada d’una perfecció quasi il·lusòria o el guspireig incessant dels seus ulls. Sospitava que hi tenia molt a veure també l’olor imprecisa però pertorbadora que desprenia i que li feia pensar en pura essència de lubricant mineral. El cas és que des d’aquell moment el seu pensament es descol·locà, entrà en pèrdua com un biplà tocat per la metralla i deixà de ser mestressa dels seus actes.

La Cocó va aparèixer a la platja al punt del migdia vestida de noi; descalça, amb uns pantalons de golf de quadres blancs i negres i una brusa blanca de fil tan transparent que deixava entreveure la nuesa d’uns pits petits i punteguts. Es va asseure al seu costat i la va besar al tou de l’orella. Un petó llarg i càlid que va trastornar momentàniament a l’Amelia Mary. Llavors, en la distància curta que la separava del coll de la Cocó, ho veié. Un parell de visos petits, just on arrencaven els cabells del clatell, brillaven com diamants.

Més tard, a l’habitació de l’hotel Casino, l’Amelia Mary descobria estupefacta la condició d’androide de la Cocó. L’enrevessat conjunt de vàlvules i pistons que la feien funcionar, tots lubricats amb aquell oli fragant que la trasbalsava i la tenia absolutament enamorada.

Text: Ricard Closa / Imatge: ‘Coco-Hendaie’ de J.H. Lartigue

“Un elefant a la llibreria” és el prestatge des d’on us explicaré contes. La ironia, l’absurd, el surrealisme hi seran presents i intentaré que cada conte s’inspiri en alguna imatge: Pintures de Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Edward Hopper, René Magritte, Salvador Dalí o fotografies de Joan Fontcuberta, Colita, Robert Capa, J.H. Lartigue, Henri-Cartier Bresson, Dora Maar…  

Em dic Ricard Closa, sóc contista, somiador i una mica farsant, i us espero en aquest racó del “volsllegir.cat” per enredar-vos inofensiva i alegrement.

Article/post 1572 – Vols llegir? – volsllegir.cat