EL FOLLET DEL BOSC per Anna Carretero

‘PETITS TALENTS’

A vegades es té un concepte sobre dimensionat del que és el talent. Seré més precisa, el que vull dir és que els talents desenvolupats llueixen i és senzill reconèixer-los en atletes i jugadors d’elit, actors i actrius d’estora vermella, premis Nobel, estrelles de la música o grans comunicadors, alguns fins i tot icones dels seus temps.

Si aquesta és la mirada des d’un gran angular, ajusto l’enfoc per apreciar en petit, apreciar els petits talents de les persones normals i corrents, les que no tenen reconeixement públic, ni se’n parla d’elles, ni fan coses extraordinàries. Tothom és valuós pel fet que és un ésser únic, també pel talent que posseeix reconegut o no, acceptat o no.

Veiem les coses petites, les que brillen modestament sense enlluernar?  Veiem a les persones que tenim més a prop, aquelles que tracen el mapa de la nostra quotidianitat?  A vegades no ens fixem i si ho fem, no mirem. No és el mateix veure que mirar, com tampoc ho és sentir que escoltar. En  mirar i escoltar hi ha una intenció, un posar-hi atenció.

He mirat al meu voltant i tothom té alguna particularitat que sobresurt, pot ser no d’una manera espectacular però si definida. Si tot el que configura el caràcter d’una persona fos un grapat de sorra i la féssim passar per un sedàs, que hi quedaria una vegada la sorra s’hagués escolat? Doncs els petits talents. A primer cop d’ull a vegades no s’aprecien perquè estan emmascarats per les complexitats de la mateixa naturalesa humana.

Percebre aquell deix, aquella manera d’encarar i gestionar situacions que generen corrent d’energia lluminosa.

Talents …

L’alegria embolcalla la soledat de tebiesa.

La consciència ajuda a comprendre i a saber qui som.

L’equanimitat posa les coses al seu lloc i neutralitza les lluites que paralitzen.

La generositat és un pont d’un cor a l’altre.

La creativitat convida que les ànimes volin.

El coratge empeny a lluitar perquè la vida val la pena.

La paciència cultiva afectes immadurs.

L’amabilitat suavitza un dia amb punxes.

Saber escoltar imagina un espai perquè l’altre sigui presència.

La intel·ligència obre ments adormides.

La voluntat és el bitllet per arribar on romanen els somnis.

Talents …

Empremtes que deixem en l’altre. Petjades de purpurina que en nits de lluna nova il·luminen prou per poder trobar el camí de tornada a casa.

Text i imatge: Anna Carretero

‘El follet del bosc’ és una mirada. També és un lloc des d’on endreço el que la vida em provoca per després explicar històries. M’agrada construir ponts de paraules per expressar i fluir i més encara, compartir. Serà un plaer fer-ho amb vosaltres.

Anna Carretero

Coordinadora d’activitats a l’Ateneu Igualadí i escriptora debutant l’any 2015 amb el llibre ‘En una altra vida vull portar talons’ (autoedició). Amb ‘El follet del bosc’, Anna Carretero enceta enceta una nova col.laboració al ‘volsllegir.cat’ amb les seves històries, relats, mirades, opinions…

Article/post 1573 – Vols llegir? – volsllegir.cat