REFLEXIONS D’UNA FORMIGA de Susanna Carpi

‘ESPERANÇA I CONFIANÇA’

Benvolguts lectors,

Fa uns dies vaig llegir un article que portava per titular: L’odi ha vençut a l’esperança aquest 2016. Però el més interessant venia a continuació: Però la tornarem a recuperar!!

No és que hi hagi hagut massa motius per l’alegria aquest any passat, però se’m va dibuixar un somriure en el rostre en llegir la contundència en què ho deien.

Un somriure d’esperança que se’m va anar glaçant en recordar la imatge de Trump guanyant les eleccions americanes. Que es va convertir en una ganyota en pensar en  la devastació de Síria i les seves conseqüències, en la lluita pels drets de les dones.  En l’alfabetització d’infants, l’esforç per eradicar les malalties mortals. El treball precari i abusiu, les desigualtats socials i la pobresa … Tot i així em vaig obligar a reaccionar i a recuperar el somriure per tímid que fos, ja que per dura  que sigui la realitat del món en aquests moments, sempre és bo conservar l’esperança i la confiança.

No perquè cregui que tot plegat s’arreglarà com per art d’encanteri, però sí, perquè estem vivint moments d’una gran complexitat on tot és possible.

La ràbia i l’odi, són les emocions i les armes amb les quals juguen els governants i el sistema capitalista per deixar-nos ancorats en la por, però hem de recordar i tenir molt present, que sempre podem manar en les nostres emocions.  Cadascuna d’elles té el seu oposat: la por té a l’amor; la desesperança l’esperança, la crueltat la bondat, la ignorància la saviesa… No sempre podrem mantenir-nos en positiu, almenys jo no puc, però el que sí que podem és reaccionar i fer-ne una opció de vida per mal dades que vagin.

Canviarà alguna cosa mantenir-nos en aquesta convicció? Estic segura que si, perquè, què seria de la vida sense la confiança i l’esperança? Poca cosa. Res potser, ja que sense elles; l’entrada de l’abandonament, la resignació, el cinisme i la paranoia campen en plena llibertat.  Hi ha qui pot creure que aquest pensament es deu al desconeixement o a la credulitat, però jo crec que més aviat és un exercici de responsabilitat personal: tots i cadascú de nosaltres pot fer alguna cosa per alleugerar el patiment humà, climàtic o destructiu que estem vivint.

La negativitat i el desànim són el càncer de la nostra societat. Pensar que tot anirà a pitjor, sense fer res per capgirar la situació, no fa res més que reforçar el que ens agradaria evitar. Perquè la confiança igual que l’esperança, no són fets banals, sinó que són tremendament ferms i no admeten graus: confies o no confies, tens esperança o no en tens. No hi ha terme mitjà que es pugui mantenir en el temps.

” Entre les qualitats més essencials de l’esperit humà hi ha la confiança en un mateix i crear confiança en els altres”

Ho va dir Mahatma Gandhi. Doncs fem-li cas i canviem d’actitud: agafem aire, respirem i donem-li una altra oportunitat a la vida i impliquem-nos-hi.

No deixem que l’odi venci a l’esperança aquest 2017.

Text i imatge: Susanna Carpi

volsllegir.cat us ofereix les ‘Reflexions d’una formiga’. La seva autora és la escriptora i bloguera igualadina Susanna Carpi, que l’any  2010 va debutar amb el llibre ‘Història d’una formiga’ (La Patumaire Edicions), i des del gener del 2015 expressa la seva lletra literària des del blog ‘Reflexions d’una formiga’, i que ara també podeu seguir des del volsllegir.cat

Article/post 1579 – Vols llegir? – volsllegir.cat