EL MUSSOL D’AQUALATA de Ricard M. Aldea

‘IKEA I LES DONES’

Una notícia m’ha cridat l’atenció aquest cap de setmana. De fet no és ben bé una notícia, sinó un fet anecdòtic que he llegit en el suplement cultural de La Vanguardia. Un detall, com diu la responsable en la presentació de la seva secció, que no és irrellevant encara que no serà mai titular ni s’encomanarà massivament a les xarxes socials.

Ikea és una firma sueca ―no cal presentar-la, és coneguda de tothom― que sempre m’ha caigut bé. Mai abans m’he preguntat on rau la simpatia que hi sento; deu ser pel que ha tingut de novedosa la seva proposta de negoci o pel fet que posa a l’abast de tothom (que tingui una mica de manya) moblar el pis per pocs diners. O per tot plegat a l’hora.

De fet, la raó no importa. El fet rellevant és que la marca Ikea em cau bé, que sempre he gaudit les visites que he fet als seus magatzems, i que, entre altres avantatges que posen al meu abast, he fet ús en més d’una ocasió de la possibilitat de retornar un moble que no m’ha agradat un cop muntat i posat al lloc on havia d’anar, cosa que és molt d’agrair.

Però m’ha decebut molt que, en un temps com l’actual, Ikea hagi fet a Israel un catàleg especial per a jueus ortodoxos en què no apareixen dones, una concessió a un col·lectiu radical i reaccionari que considero impròpia d’una empresa multinacional i moderna que hauria d’estar plenament compromesa amb la lluita per la igualtat, en consonància amb la imatge que vol donar al seu país i a la resta del món civilitzat.

Text i imatge: @ricardaldea

El Mussol d’Aqualata us saluda des del -volsllegir.cat- i us ofereix el seu univers, un món de ficcions, pensaments i reflexions que el seu creador, Ricard M. Aldea, comparteix amb vosaltres des del seu blog (ricardaldea.cat). El mussol viu a Aqualata, però també es mou en un espai de límits imprecisos que anomena genèricament El bosc, on guarda tot allò que no té a veure ni amb la ciutat ni amb els seus Udols.

Article/post 1595 – Vols llegir? – volsllegir.cat