UN ELEFANT A LA LLIBRERIA de Ricard Closa

‘LA MADELAINE A L’ALTRA BANDA DEL MIRALL’

La primera claror del dia esquinça la pell del riu en incomptables espurnes platejades. Trencant la quietud de les aigües, un titella de drap sura amb les costures descosides mostrant els encenalls xops que el farcien. A la ribera, el cos d’un home jeu bocaterrosa en mig d’un doll de sang. Mentrestant, a l’altra banda del pont, la ciutat es desvetlla del son de la nit amb la innocència dels infants.  

No gaire lluny d’allà, dins el vell molí reconvertit en sala de ball, la Madelaine seu en un racó del cafè, ullerosa, embeguda de licor de cassis, fumant amb deixadesa un cigar havà que no podrà pagar i amb la mirada extraviada en un horitzó que li sembla d’un gris terrible. Somica i espera en silenci.

Des que l’havia conegut, la Madelaine havia viscut en un somni. Ell era tan atent i galant, tan home i tan sensible a la vegada, que les hores al seu costat li passaven sense adonar-se’n, saturades de felicitat. Perdudament enamorada com estava no va veure venir el desastre, inèrcies desconegudes van precipitar l’amant als braços d’una altra dona, l’amor va fer un sotrac i al galant se li van oblidar les atencions i la passió que li professava es va esvair. La Madelaine, sense saber què fer-ne, es va quedar amb les restes d’un cor esmicolat i la freda sensació de la traïdoria a l’espatlla.

Ara, desenganyada, s’aboca a l’altra banda del mirall que presideix el local i que li mostra el reflex d’una realitat diferent. Es veu a ella mateixa, l’autòmat, desproveïda del més mínim esquitx de raó, programada per complaure, amb l’ànima segrestada per tots els ginys que la composen. I mentre espera que els gendarmes la vinguin a buscar,  se n’adona de com la ràbia li ha esgavellat els mecanismes, curtcircuitant l’enteniment d’andròmina i, negant-li els ulls de llàgrimes tan salades com les humanes l’ha abocat a clavar les tisores de costura, les més ben esmolades que havia trobat, al pit d’aquell home, manllevant-li la vida.

Text: Ricard Closa / Imatge: La Madelaine. Ramon Casas. 1889, oli sobre tela 117×90. Museu de Montserrat.

“Un elefant a la llibreria” és el prestatge des d’on us explicaré contes. La ironia, l’absurd, el surrealisme hi seran presents i intentaré que cada conte s’inspiri en alguna imatge: Pintures de Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Edward Hopper, René Magritte, Salvador Dalí o fotografies de Joan Fontcuberta, Colita, Robert Capa, J.H. Lartigue, Henri-Cartier Bresson, Dora Maar…  

Em dic Ricard Closa, sóc contista, somiador i una mica farsant, i us espero en aquest racó del “volsllegir.cat” per enredar-vos inofensiva i alegrement.

Article/post 1598 – Vols llegir? – volsllegir.cat