Col.laboradors, opinió

Reflexions d’una formiga: ‘No tindreu el meu odi’

REFLEXIONS D’UNA FORMIGA de Susanna Carpi

‘NO TINDREU EL MEU ODI’

Benvolguts lectors,

Fa  unes setmanes, l’Ajuntament d’Igualada va retre homenatge als igualadins assassinats als camps de concentració nazis. Puc dir-vos que tal notícia em va trasbalsar molt: no vaig poder deixar de sentir una profunda tristesa pels vençuts. Pels oblidats. Pels que es van quedar i pels que van fugir. Pels que van morir i pels que van sobreviure.

També cal dir, que em vaig donar el permís per sentir-la tot el temps necessari, fins a poder capgirar-la cap a l’acceptació i a indultar-me a mi i a la meva tristesa de tota culpa.

Podia haver sentit odi pel que els van fer, ja que odiar és fàcil quan t’enfrontes a la maldat portada al límit, però fer-ho, cap on ens condueix? Què hi guanyem? A qui ajudem?

La resposta és res i a ningú.

Diu una dita que “Errar és humà i perdonar Diví”. No crec que el fet de perdonar només ho puguem atribuir a les divinitats, és més, tothom, absolutament tothom, té aquesta capacitat, però com a qualsevol habilitat hem d’aprendre a exercitar-la.

Al llarg de la meva vida he sentit moments, més o menys llargs, d’odi cap a persones que m’han fet mal. Però segur que jo també n’he fet a algú, i per tant, li dec haver inspirat el mateix sentiment. De fet qui no l’ha sentit alguna vegada? Però arriba un dia que t’adones que l’odi et fa portar una motxilla molt pesada: la de la rancúnia, el ressentiment, l’amargura; i cap d’aquests sentiments et deixa tirar endavant en pau i en llibertat, ja que la falta de perdó ens esclavitza i ens deixa enganxat als ofensors.

El periodista Antonie Leiris, va perdre a la seva dona en l’atemptat islamista a la sala Bataclan de París el 2015, i en el seu dia, les seves paraules em van impactar i ens va donar una lliçó magistral en una carta que va escriure cap als botxins de la seva dona i de tantes altres persones que es trobaven en aquells moments en el lloc de la massacre.

Una de les seves frases diu així: “No us faré el regal d’odiar-vos, ja que respondre a l’odi amb còlera suposaria cedir a la mateixa ignorància que us ha convertit en el que sou”. I continua: “No tindreu el meu odi i tampoc el del meu fill, ja que el major afront que us pot fer aquest nen serà la de ser feliç i lliure”.

Hi ha hagut i encara hi ha, tants fronts oberts al món, que és fàcil caure en el desànim i la ràbia, però només ens ho podem permetre per uns minuts, després hem de pensar si volem pertànyer al grup d’éssers ressentits i ancorats en l’odi; o en els que saben que hi ha alternativa per no caure en el parany del ressentiment.

Fa temps que vaig decidir destriar el gra de la palla, i puc dir amb cert orgull personal, que ningú tindrà el meu odi per moltes ofenses que em puguin arribar, tant si són personals com col·lectives. L’odi és feixuc i ens trenca per dintre i tota trencadissa ens fereix com si fos una càrrega de fons, de la qual, costa molt recuperar-se.

He triat en llibertat quines coses vull que donin sentit a la meva vida, i l’odi no en forma part. Per acabar, només em resta desitjar-vos una bona tria.

Que sigueu molt feliços, sigui quina sigui la vostra elecció.

Text i imatge: Susanna Carpi

volsllegir.cat us ofereix les ‘Reflexions d’una formiga’. La seva autora és la escriptora i bloguera igualadina Susanna Carpi, que l’any  2010 va debutar amb el llibre ‘Història d’una formiga’ (La Patumaire Edicions), i des del gener del 2015 expressa la seva lletra literària des del blog ‘Reflexions d’una formiga’, i que ara també podeu seguir des del volsllegir.cat

Article/post 1601 – Vols llegir? – volsllegir.cat

2 Comments

  1. Margarida

    Et felicito per la teva tria Susanna. Chapeau!
    Diuen que viure és triar, un camí de tria constant. No sempre l’encertem , aquesta és la gràcia, i també ho és què fem després i què n’aprenem, perquè això és el que ens fa ser com som pas a pas.

    • Susanna

      Moltes gràcies Margarida. Tens tota la raó i et dono les gràcies pel teu comentari
      Una forta abrçada

Leave a Reply

Theme by Anders Norén