VLLG? / ACTUALITAT / RÀNQUING DE VENDES

Pilar Rahola, Carla Zaplana, Javier Cercas i Pau Donés, que fins fa poc ocupaven els primers llocs, els números 1, del rànquing dels llibres més venuts (segons la informació que aquest digital va publicar el passat 19 març), han estat rellevats per altres autors com son: Jaume Cabré i Genís Sinca, en la ficció i no-ficció en català, i Elisabet Benavent i Gloria Fuertes (una antologia de poemes i vida de la reconeguda poeta) a les categories de ficció i no-ficció en castellà. 

A destacar en la categoria de ficció en català, que lidera el nou llibre de Jaume Cabré, li segueix també les noves propostes editorials dels autors: Xavier Bosch amb ‘Nosaltres dos’ (Columna), Pilar Rahola amb ‘Rosa de cendra’ (Columna), i el debut literari del periodista Jordi Basté al costat de Marc Artigau amb la novel.la del gènere negra titulada ‘Un home cau’ (Rosa dels vents). Autors i títols cridats a ser de ben segur els més venuts d’aquesta propera jornada de la Diada del llibre, el Sant Jordi 2017.

En la no-ficció en català, seguit del número 1 amb Genís Sinca, trobem al periodista Carles Capdevila amb el seu llibre d’articles titulat ‘La vida que aprenc’ (Arcàdia), el llibre de la meteoròloga de 8TV, Mònica Usart, amb ‘Només seran quatre gotes’ (Bridge) i l’actriu Sílvia Abril que ha publicat un receptari de cuina, ‘Com a mi m’agrada’, publicat per l’editorial Columna.

També fem un cop d’ull a la ficció en castellà, que a partir del número 1 amb Elisabet Benavent, s’ubiquen entre els cinc primers a David Trueba amb ‘Tierra de campos’ (Anagrama), el més nou d’Albert Espinosa amb ‘Lo que te diré cuando te vuelva a ver’ (Grijalbo), Fernando Aramburu amb ‘Patria’ (Tusquets) i finalment a Javier Cercas amb ‘El monarca de las sombras’ (Mondadori)

Finalment a la no-ficció en castellà, en primer lloc el llibre que ens fa retrobar la figura de la poeta Gloria Fuertes, i tot seguit a Pau Donés amb ’50 palos…, y sigo soñando’ (Planeta), el llibre record d’estada entre els deu primers d’aquesta categoria, 50 setmanes, amb ‘La magia del orden’ de Marie Kondo (Aguilar), Yuval Noah amb ‘Sapiens’ (Debate) i ‘Cuántica’ de José Ignacio Latorre (Ariel).

Cal recordar que les dades que s’inclouen aquest article s’han extret del suplement ‘Cultura/s’ de La Vanguardia, en la seva edició publicada el dissabte dia 15 d’abril.

Us fem a ara una referència més detallada sobre els números 1, els més venuts dels darrers dies a les principals llibreries del país.

‘QUAN ARRIBA LA PENOMBRA’ de Jaume Cabré (Proa, 2017)

Jaume Cabré, autor entre altres grans obres com ‘Jo confesso’ (2011), ha compost un llibre compacte on no hi sobra ni una paraula. ‘Quan arriba la penombra’ (Proa, 2017) és un conjunt de relats imbricats en una pinya unitària i rotunda, històries tocades per la foscor i per la ràbia, però també per la ironia, la fantasia i el joc. 

Hi trobem individus inquiets que voldrien ser en alguna altra banda, personatges fora de la llei, aromes de thriller, tocs d’ironia, elements fantàstics… amb la mestria tècnica que l’ha fet cèlebre a tot Europa -salts endavant i endarrere, canvis de punts de vista, veus que es trenen-, però també amb tota la passió vital.

Jaume Cabré (Barcelona, 1947) va saltar amb força en el panorama literari internacional d’avui amb la novel·la Les veus del Pamano, i també amb les seves novel·les Fra Junoy o l’agonia dels sons, Senyoria i L’ombra de l’eunuc; també cal destacar el seu recull de contes Viatge d’hivern, l’obra de teatre Pluja seca, i els llibres d’assaig El sentit de la ficció, La matèria de l’esperit i Les incerteses. Ha escrit guions televisius i cinematogràfics. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Aquest salt es va consolidar amb Jo confesso, la seva darrera novel·la, premiada amb el Prix Courrier International a la millor novel·la estrangera 2013 i el Premi Ciutat de Barcelona 2013 a la projecció internacional de la ciutat. És l’obra monumental que l’ha consolidat com el referent indiscutible dels autors catalans contemporanis.

‘EL CAVALLER FLOÏD’ de Genís Sinca (Proa, 2017)

El periodista i escriptor Genís Sinca ha confeccionat la biografia apassionant de J.B.Cendrós (Barcelona, 1916-1986), l’empresari del popular Floïd (el pioner dels after-shave), però sobretot és un dels mecenes i activistes culturals més importants que hagi donat Catalunya.

La implicació arriscada i personal de J.B.Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural (1960), i la seva infl exibilitat quan es tractava de la cultura catalana, va permetre sota el franquisme la represa i el finançament directe d’institucions clau com l’Institut d’Estudis Catalans, la recuperació d’Edicions Proa el 1964 o de l’Editorial Aymà.

Descobridor del talent de creadors com Terenci Moix, Cendrós fou promotor del Premi Sant Jordi (1959) i de la tradicional Nit de Santa Llúcia, es va implicar en la Nova Cançó, en la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana, en Banca Catalana, en el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i en una llista inacabable d’accions que han fet de Catalunya el país que és avui. La història desconeguda d’un home que, per sobre de tot, creia en el seu país i la seva gent.

L’autor d’aquesta biografia d”El cavaller Floïd’ ha estat en Genis Sinca (Manresa, 1970) periodista i escriptor. Llicenciat en Ciències de la Informació (UAB), ha estat corresponsal a Itàlia i s’ha especialitzat en biografíes i memòries. En el marc d’una vida intensa i polifacètica, ha estat model publicitari, venedor d’apartaments d’estiueig, crític literari, professor d’italià i també ha fe t de negre literari. Ha viscut a Roma, Andorra la Vella, Heidelberg, Brussel·les, Besançon i ara Barcelona. Actualment escriu la sèrie estiuenca «Racons» al diari Ara, la secció «Honorables catalans» a RAC1 i és col·laborador als Divendres de TV3. Sinca va debutar en el panorama literari català amb Una família exemplar, Premi Josep Pla 2013, que descriu l’enfrontament entre els Bou i els Mirabaix, amb una sèrie de personatges potents que atrapen el lector i el sacsegen amb la força d’un realisme descarnat i punyent. Malparits! és la seva segona novel·la.

‘LA MAGIA DE SER NOSOTROS’ d’Elisabet Benavent (Suma, 2017)

La novel·la que dóna tancament a l’última saga d’Elisabet Benavent, coneguda també com  @BetaCoqueta -autora de «Saga Valeria», «Saga Silvia», «Mi elección», «Horizonte Martina» i la novel·la “Mi isla”, un biologia que ens explica, amb frescor i humor, el que passa quan dues persones carregades pel pes de les circumstàncies es troben i descobreixen que la màgia només existeix quan es miren als ulls.

Elisabet Benavent (València, 1984) és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Cardenal Herrera CEU de València i màster en Comunicació i Art per la Universitat Complutense de Madrid. Ha treballat en el Departament de Comunicació d’una multinacional. La seva passió és l’escriptura. Autora de diverses sagues de caire romàntic, l’han convertit en un èxit total de crítica i vendes amb més de 800.000 exemplars venuts.

‘EL LIBRO DE GLORIA FUERTES’ (Blackie Books, 2017)

Gloria Fuertes va morir amb el pesar de no haver estat reconeguda per la majoria dels seus companys poetes, perquè la seva obra poètica per a adults va quedar sepultada per la seva popularitat televisiva i la seva dedicació a la literatura infantil. Ara un llibre tanca tota la seva essència en gairebé 500 pàgines.

Un ambiciós llibre, ‘El libro de Gloria Fuertes’, que publica Blackie Books en una edició amb textos inèdits de Jorge Cascante i que inclou més de 300 poemes, 80 fotos mai vistes, 12 dibuixos fets per la poeta, notes i retalls de premsa , pàgines dels seus quaderns de notes i la biografia de Glòria més completa fins a la data.

Un volum que es podria considerar el “llibre canònic” de la poeta, de la qual enguany se celebra el seu centenari que també es perllongarà en 2018, una efemèride que ha tret la pols a aquesta creadora lliure, carismàtica i simbòlica de la vida espanyola dels anys 60, 70 i 80, però que per diferents circumstàncies no ha tingut el reconeixement degut, com assenyala Cascante.

Font/enllaç: Suplement ‘Cultura/s’ – La Vanguardia (edició 15 d’abril de 2017)

Article/post 1615 – Vols llegir? – volsllegir.cat