VLLG? / ELS LECTORS QUE SI ESTIMEN ELS LLIBRES -446-

‘TAULA I BARRA’ de Quim Monzó (Libros de Vanguardia, 2017)

‘Taula i barra’ (Llibres de Vanguardia, 2017) va ser, inicialment, una idea del crític i escriptor Julià Guillamon, a manera de recordatori d’articles de Quim Monzó publicats durant anys a La Vanguardia . Havia de ser un petit diccionari del menjar i el beure , un exemplar de butxaca. Un llibre que ha arribat just a les portes de la celebració de la Diada del Llibre, el Sant Jordi 2017.

Distribuït a través de la seva venda conjunta amb el diari La Vanguardia, des de l’11 d’abril, i també de venda en llibreries, aquest ‘Taula i barra’, s’ha situat entre els deu llibres més venuts del Sant Jordi, una creació literària de Quim Monzó després de 6 anys sense publicar cap llibre, que ara arriba amb aquest ‘diccionari de butxaca’ amb la visió més irònica, diferent i divertida del món de la gastronomia per part del seu autor.

El llibre ho abasta tot, de la desastrosa enciam iceberg als cambrers sords ( “que es fan passar per sords”), del ritual impossible de menjar sol i tranquil als dubtosos controls sanitaris, els bars regentats per xinesos o les trampes de la cervesa artesana … dels croissants sense banyes al fals pesto, passant pel “què complicada que és la vida sense alcohol”.

Gràcies a ‘Taula i barra’,  sabem que Monzó no suporta la música alta als locals ni les faltes d’ortografia en una carta de restaurant, que prefereix la simplicitat a l’excés i “el bo conegut” a les invencions “per conèixer”.

L’ull crític de Monzó és present a cada pàgina. Reivindica que les patates braves siguin braves de veritat -com les del mític bar Tomás-i que el socorregut pica-pica deixi de ser la versió actual del ranxo militar; desemmascara la reutilitzada etiqueta de “precios de mercat” ( “que és el ‘si cola, cola'”) i somia amb plats i bols ben dissenyats “no d’aquests profunds, on és impossible ficar la forquilla i el ganivet i tallar”.

L’AUTOR

Quim Monzó (Barcelona, 1952). Narrador, articulista i traductor, és una de les figures més rellevants i representatives de la literatura catalana contemporània.

Treballa com a grafista i com a corresponsal de premsa i l’any 1976 publica la seva primera novel·la, L’udol del griso al caire de les clavegueres (Premi Prudenci Bertrana). Aviat destaca en el terreny de la narrativa breu amb obres com Uf, va dir ell (1978), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), L’illa de Maians (1985), El perquè de tot plegat (1993) o Guadalajara (1996). Aquests cinc llibres són revisats i aplegats a Vuitanta-sis contes (1999), obra que li val el Premi Nacional de Literatura i la Lletra d’Or, l’any 2000. Autor, també, de les novel·les Benzina (1983) i La magnitud de la tragèdia (1989),

Les obres El dia del senyor (1984), Zzzzzzzz (1987), La maleta turca (1990), Hotel Intercontinental (1991), No plantaré cap arbre (1994), Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1998), Tot és mentida (2000), El tema del tema (2003) i Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (2010) són una mostra de la mirada lúcida de l’autor. Quim Monzó té a més una trajectòria especialment extensa com a articulista.

Ha traduït autors com Truman Capote, Roald Dahl, Ernest Hemingway, Arthur Miller, J.D. Sallinger o Mary Shelley, entre d’altres, i les seves obres s’han traduït a més d’una vintena d’idiomes. L’any 2007 va fer el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt.

Font/enllaç: Libros de Vanguardia / escriptors.cat

Article/post 1631 – Vols llegir? – volsllegir.cat