UN ELEFANT A LA LLIBRERIA de Ricard Closa

‘NIARES ON THE ROCKS’

La Niares, de pell tan blanca i vaporosa que sembla feta de sucre fondant, es submergeix dins la banyera plena de llet de balena; un brou gelatinós i càlid que l’embolcalla i que li concedeix aquella dolça sensació de levitat que només algunes drogues poden fer sentir. Alliberada de les pròtesis, es frega amb placidesa l’única extremitat i aviat deixa de notar el dolor que li provoquen els ossos d’aliatge lleuger i els muscles i tendons de matèria sintètica. Alleugerida de la part cibernètica, per fi, el seu pensament es pot deixar anar pels corriols del record més amagat i fer cap a la costa llunyana on va néixer.

La Niares va arribar a Barcelona fa uns quants estius, embolcallada en uns farcells bruts i humits, amagada dins el més profund de la bodega d’un mercant. Valenta i sacrificada es va saber buscar la vida en una ciutat meitat palau, meitat presó, segons el cantó de realitat que et toqués viure.

La Niares, ara, canta tres nits a la setmana en un Dance Club de Ciutat Vella, cançons de l’Ella Fitzgerald, de la Sarah Vaughan i de la Billie Holiday. Aconsegueix imitar els registres vocals i els rangs de veu de totes elles d’una manera extraordinària, replicant-los davant un públic, sovint més pendent del whisky on the rocks que no pas d’ella. De tant en tant però, algun incaut s’hi queda embadalit, captivat per la melodia adormidora i amb els ulls entretancats i la boca oberta es deixaten en un estat entre volàtil i soporós. Després la Niares és fa la fàcil, es deixa convidar a alguna beguda que sempre els sembla exòtica,  per acabar enduent-se els entusiastes adoradors al llit, amb l’excusa de deixar-los treure les pròtesis i, seduïts pel morbo de l’anomalia, descobrir un dessota meravellós.

A la Niares li resulta terriblement excitant comprovar el poder de la veu i de la seva diferència física i, embriagada, després de fer-los l’amor d’una manera ferotge, acabar empassant-se’ls. Literalment. Primer els xucla l’ànima, a poc a poc, després n’extreu els líquids per pressió i els absorbeix i, finalment, esmicola l’ossada amb la força d’una mandíbula capaç de desencaixar-se, com les de les serps. I un cop engolits els infeliços, desapareguts dins les entranyes de la bèstia, La Niares es concentra en el ritual del bany i alliberada i satisfeta submergeix el seu cos meitat dona, meitat peix, dins la banyera.  

Text: Ricard Closa  / imatge obra original d’Henri Lartigue (1930) 

“Un elefant a la llibreria” és el prestatge des d’on us explicaré contes. La ironia, l’absurd, el surrealisme hi seran presents i intentaré que cada conte s’inspiri en alguna imatge: Pintures de Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Edward Hopper, René Magritte, Salvador Dalí o fotografies de Joan Fontcuberta, Colita, Robert Capa, J.H. Lartigue, Henri-Cartier Bresson, Dora Maar…  

Em dic Ricard Closa, sóc contista, somiador i una mica farsant, i us espero en aquest racó del “volsllegir.cat” per enredar-vos inofensiva i alegrement.

Article/post 1636 – Vols llegir? – volsllegir.cat