REFLEXIONS D’UNA FORMIGA de Susanna Carpi

‘POSTVERITAT’

Benvolguts lectors,

No vull enganyar-vos, per tant, us manifesto la meva gran ignorància, fins fa poc, pel que fa a la paraula postveritat. No la coneixia ni sabia de la seva existència ni significat, fins que no vaig veure el programa especial del Sense Ficció, on TV3 em va rescatar de les urpes de la incultura i em va aclarir el que vol dir. O potser seria més correcte dir: el que representa.

No havia parat mai atenció en què els polítics la fan servir i la posen en pràctica molt alegrement i en ple coneixement de causa.

Sí coneixia les paraules postpart, postguerra, postoperatori, posttraumàtic…i sempre les he entès i associat com a un després a la segona part del mot, com a conseqüència a fets concrets i palpables. Però què hi pot haver després de la veritat?

Cert que hi ha tantes veritats com persones existim. Ningú té la potestat de la veritat absoluta, i el pensament i les conviccions són lliures, però no ens deixem enredar una vegada més: la postveritat és una mentida acceptada com a veritat per manipular-nos descaradament. I els que la fan servir, tenen tot el poder per tergiversar qualsevol tipus d’informació i imatges a la seva conveniència.

Una manera de fer, que implica un emmascarament entre la frontera imaginària que suposa  la veritat i la mentida pura i dura. Com si es tractés d’una tercera categoria diferent de les dues anteriors. Una alternativa en la qual un fet, inventat o no, és acceptat per endavant pel simple fet que encaixa en els nostres esquemes mentals.

I aquí és on la postveritat té un paper fonamental, perquè pot acaparar tota la nostra atenció i fer-nos centrar en allò que ja ens va bé creure.

Aquest corrent es nodreix de la nostra por i els polítics i els poderosos ho saben molt bé. Ells tenen un potent aparell mediàtic i propagandístic que els dóna suport i que farà tot el possible per fer que les falsedats que s’inventen semblin explicar qualsevol realitat que els interessi. Que sigui veritat o mentida és el de menys.

Els tentacles de la postveritat són llargs i poderosos. Des que el canvi climàtic és un mite, que l’homosexualitat és antinatural, que l’homeopatia és una estafa o que els immigrants vénen a robar-nos el treball; podem trobar tot tipus de venedors de fum i mentiders en potencia, que parlen i saben crear, un dubte raonable pels grups que saben que els escoltaran, ja que aquestes, com moltes altres creences, viuen en l’imaginari de molta gent. Si no fos així, qualsevol de les idees falses i ignominioses que fan córrer no prosperarien.

En definitiva aquesta paraula ve a legitimar la mentida, sense que ho sembli, per a convertir-la en una veritat acceptable i així  poder reforçar els interessos del gran poder.

Serà veritat aquella frase que diu que al poble ens agrada ser enganyats? Ben mirat, estudiat i debatut, ara com abans, sempre ha existit aquesta manera de confondre i enredar la troca. La diferencia és que hi hem sabut posar nom: postveritat.

Felicito a qui la va descobrir i donar a conèixer: va ser una gran troballa per la seva part. Ara ja podem ser enganyats i estafats amb propietat.

Text i imatge: Susanna Carpi

volsllegir.cat us ofereix les ‘Reflexions d’una formiga’. La seva autora és la escriptora i bloguera igualadina Susanna Carpi, que l’any  2010 va debutar amb el llibre ‘Història d’una formiga’ (La Patumaire Edicions), i des del gener del 2015 expressa la seva lletra literària des del blog ‘Reflexions d’una formiga’, i que ara també podeu seguir des del volsllegir.cat

Article/post 1641 – Vols llegir? – volsllegir.cat